Diferència entre les revisions de "Hugonot"

Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.

Els hugonots varen sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors varen nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es varen referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava el final de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.

[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Després d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].