Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Tomás de Iriarte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Tomás de Iriarte
| nom = Tomás de Iriarte
| image = [[Archiu:Tomas de Iriarte Joaquin Inza.jpg|220px]]
| image = [[Archiu:Tomas de Iriarte Joaquin Inza.jpg|250px]]
| peu = Retrat de Tomás de Iriarte per [[Joaquín Inza]], [[Museu del Prat]]
| peu = Retrat de Tomás de Iriarte per [[Joaquín Inza]], [[Museu del Prado]]
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]]
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]]
| ocupació = Poeta i escritor
| ocupació = Poeta i escritor
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo''' ([[Puerto de la Cruz]], [[Tenerife]], [[18 de setembre]] de [[1750]] - [[Madrit]], [[17 de setembre]] de [[1791]]), [[poeta]] [[Espanya|espanyol]] de l'[[Ilustració]] i el [[Neoclassicisme]] i també músic aficionat, germà dels diplomàtics [[Bernardo de Iriarte]] i [[Domingo de Iriarte]] i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta [[Juan de Iriarte]].
'''Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo''' ([[Puerto de la Cruz]], [[Tenerife]], [[18 de setembre]] de [[1750]] - [[Madrit]], [[17 de setembre]] de [[1791]]), [[poeta]] [[Espanya|espanyol]] de l'[[Ilustració]] i el [[Neoclassicisme]] i també músic aficionat, germà dels diplomàtics [[Bernardo de Iriarte]] i [[Domingo de Iriarte]] i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta [[Juan de Iriarte]].


Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
== Referències ==
*  Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»]
* [https://musicaantigua.com/los-doce-musicos-de-iriarte/ «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com]
== Bibliografia ==
* [https://books.google.fr/books?id=RnqM8nnoaYAC&pg=RA1-PA437&dq=Fabulas+literarias+tomas+iriarte&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&ovdme=1&sa=X&ved=2ahUKEwjy4cmKttWPAxWmfqQEHQ42Ijs4ChDoAXoECAYQAw#v=onepage&q=Fabulas%20literarias%20tomas%20iriarte&f=false  Jong, M. J. G. De (1994). Le Présent du passé: Essais de littérature comparée (en francés). Presses universitaires de Namur. p. 437. ISBN 978-2-87037-195-4]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tomás de Iriarte}}


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]

Última revisió del 18:39 16 gin 2026

Tomás de Iriarte
Archiu:Tomas de Iriarte Joaquin Inza.jpg
Retrat de Tomás de Iriarte per Joaquín Inza, Museu del Prado
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Poeta i escritor
Naiximent: 18 de setembre de 1750
Lloc de naiximent: Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya
Defunció: 30 d'octubre de 1791
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo (Puerto de la Cruz, Tenerife, 18 de setembre de 1750 - † Madrit, 17 de setembre de 1791), poeta espanyol de l'Ilustració i el Neoclassicisme i també músic aficionat, germà dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta Juan de Iriarte.

Les seues Faules lliteràries (1782) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.

La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el violí i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec Guzmán el Bo. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic La música (1779) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons