Diferència entre les revisions de "Estació d'Aragó (Valéncia)"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Estacion Aragon (Valencia).jpg|thumb|250px|<center>Antiga | + | [[File:Estacion Aragon (Valencia).jpg|thumb|250px|<center>Antiga estació d'[[Aragó]] </center>]] |
L''''Estació d'Aragó''' fon una de les estacions de ferrocarril de la [[Companyia de Ferrocarril Central d'Aragó]] i el terminal en [[Valéncia]]. Se va construir en l'any [[1910]] en una de les ramificacions de la [[séquia de Mestalla]], lloc que actualment ocupa l'avinguda d'[[Aragó]], i fon demolida en l'any [[1974]].<ref>[http://club.telepolis.com/fallajmh/barri/hbarri.html Història d' Algirós], per Carles Andreu Fernández Piñero.</ref> | L''''Estació d'Aragó''' fon una de les estacions de ferrocarril de la [[Companyia de Ferrocarril Central d'Aragó]] i el terminal en [[Valéncia]]. Se va construir en l'any [[1910]] en una de les ramificacions de la [[séquia de Mestalla]], lloc que actualment ocupa l'avinguda d'[[Aragó]], i fon demolida en l'any [[1974]].<ref>[http://club.telepolis.com/fallajmh/barri/hbarri.html Història d' Algirós], per Carles Andreu Fernández Piñero.</ref> | ||
| + | |||
| + | Estava situada en l'actual plaça de Saragossa, al final del [[passeig de l'Albereda]], en una gran plaça a la que s'arribava des del [[pont d'Aragó]], construït en els [[anys 30]], i al costat del principi del Camí del Grau. | ||
| + | |||
| + | == Descripció == | ||
| + | L'edifici destacava pel seu sentit sobri i majestuós, fet en un estil classicista, immers en l'eclecticisme de l'època. | ||
| + | |||
| + | Aixina, al revés de lo que ocorre en el cos central de l'Estació de Santa Mònica (coneguda com la del [[Pont de Fusta]]) en la d'Aragó no es ressalta, encara que si que destacava per mig de pilastres. Un cos central, compost per nou buits d'arc de mig punt, dels quals tres corresponien al cos central, es rematava als extrems per dos cossos eixints, d'un buit, a manera de torres, i al seu torn eren els cossos laterals de l'edifici, creaven una espècie de vestíbul obert a on destacava la marquesina central. En estos cossos laterals s'obrien quatre buits corresponents en les tres altures de l'edifici, ya que en el primer pis n'hi havia dos. L'edifici es rematava en una balustrada, excepte en el cos central. | ||
En l'any [[2003]], s'hi inaugurà una nova estació de [[metroValencia|metro]] subterrànea que prengué el seu nom, l'estació d''''[[Aragó]] '''. | En l'any [[2003]], s'hi inaugurà una nova estació de [[metroValencia|metro]] subterrànea que prengué el seu nom, l'estació d''''[[Aragó]] '''. | ||
| Llínea 7: | Llínea 14: | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | * Aragó, Azkárraga y Salazar, 2010, p. 157 | ||
| + | * Hernández, 2007, pp. 184-186 | ||
| + | * Simó, 1973, p. 80 | ||
| + | * Torreño Calatayud, 2005, pp. 78, 123 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Aldana Fernández, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2 | ||
| + | * Aragó, Lucila; Azkárraga, José M.ª; Salazar, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939: La ciudad en la II República. Publicaciones de la Universitat de Valéncia | ||
| + | * Hernández, Ricardo (2007). Vías verdes de la Comunitat Valenciana. Valéncia: Carena Editors | ||
| + | * Simó, Trinidad (1973). La arquitectura de la renovación urbana en Valencia. Valéncia: Albatros Ediciones | ||
| + | * Torreño Calatayud, Mariano (2005). Arquitectura y urbanismo en Valencia. Valéncia: Carena Editors | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Valencia-Alameda train station}} | ||
[[Categoria:Història de Valéncia]] | [[Categoria:Història de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Transport de Valéncia]] | [[Categoria:Transport de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Estacions de ferrocarril de la Comunitat Valenciana|Aragó]] | [[Categoria:Estacions de ferrocarril de la Comunitat Valenciana|Aragó]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]] | [[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
Última revisió del 10:17 17 jul 2023
.jpg)
L'Estació d'Aragó fon una de les estacions de ferrocarril de la Companyia de Ferrocarril Central d'Aragó i el terminal en Valéncia. Se va construir en l'any 1910 en una de les ramificacions de la séquia de Mestalla, lloc que actualment ocupa l'avinguda d'Aragó, i fon demolida en l'any 1974.[1]
Estava situada en l'actual plaça de Saragossa, al final del passeig de l'Albereda, en una gran plaça a la que s'arribava des del pont d'Aragó, construït en els anys 30, i al costat del principi del Camí del Grau.
Descripció[editar | editar còdic]
L'edifici destacava pel seu sentit sobri i majestuós, fet en un estil classicista, immers en l'eclecticisme de l'època.
Aixina, al revés de lo que ocorre en el cos central de l'Estació de Santa Mònica (coneguda com la del Pont de Fusta) en la d'Aragó no es ressalta, encara que si que destacava per mig de pilastres. Un cos central, compost per nou buits d'arc de mig punt, dels quals tres corresponien al cos central, es rematava als extrems per dos cossos eixints, d'un buit, a manera de torres, i al seu torn eren els cossos laterals de l'edifici, creaven una espècie de vestíbul obert a on destacava la marquesina central. En estos cossos laterals s'obrien quatre buits corresponents en les tres altures de l'edifici, ya que en el primer pis n'hi havia dos. L'edifici es rematava en una balustrada, excepte en el cos central.
En l'any 2003, s'hi inaugurà una nova estació de metro subterrànea que prengué el seu nom, l'estació d'Aragó .
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Història d' Algirós, per Carles Andreu Fernández Piñero.
- Aragó, Azkárraga y Salazar, 2010, p. 157
- Hernández, 2007, pp. 184-186
- Simó, 1973, p. 80
- Torreño Calatayud, 2005, pp. 78, 123
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aldana Fernández, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2
- Aragó, Lucila; Azkárraga, José M.ª; Salazar, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939: La ciudad en la II República. Publicaciones de la Universitat de Valéncia
- Hernández, Ricardo (2007). Vías verdes de la Comunitat Valenciana. Valéncia: Carena Editors
- Simó, Trinidad (1973). La arquitectura de la renovación urbana en Valencia. Valéncia: Albatros Ediciones
- Torreño Calatayud, Mariano (2005). Arquitectura y urbanismo en Valencia. Valéncia: Carena Editors
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estació d'Aragó (Valéncia).