Diferència entre les revisions de "Aragó"
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
|país = Espanya | |país = Espanya | ||
|unitat = [[Comunitat autònoma]] | |unitat = [[Comunitat autònoma]] | ||
|bandera = | |bandera = Flag of Aragon.svg | ||
|escut = | |escut = Escudo d'Aragón.svg | ||
|mapa = | |mapa = Aragon in Spain (including Canarias).svg | ||
|tamany_mapa = 200px | |tamany_mapa = 200px | ||
|peu_mapa = <small>Aragó en Espanya</small> | |peu_mapa = <small>Aragó en Espanya</small> | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
|gentilici = Aragonés/sa | |gentilici = Aragonés/sa | ||
|dirigents_nom = [[Marcelino Iglesias Ricou]] ([[CHA]]-[[PSOE]]) | |dirigents_nom = [[Marcelino Iglesias Ricou]] ([[CHA]]-[[PSOE]]) | ||
| | |superfície = 47.179 km² | ||
|superfície_lloc = 4 | |superfície_lloc = 4 | ||
|superfície_post = (9,4%) | |superfície_post = (9,4%) | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
|camp1 = [[Idioma aragonés|Aragonés]] | |camp1 = [[Idioma aragonés|Aragonés]] | ||
|camp2_nom = Festa oficial | |camp2_nom = Festa oficial | ||
|camp2 = 23 | |camp2 = 23 d'abril | ||
|camp3_nom = Consideració | |camp3_nom = Consideració | ||
|camp3 = [[ | |camp3 = [[Nacionalitat històrica]] | ||
|població = 1. | |població = 1.329.391 | ||
|població_lloc = 11 | |població_lloc = 11 | ||
|població_any = | |població_any = 2020 | ||
|població_post = | |població_post = | ||
|densitat = 27,8 hab/km² | |densitat = 27,8 hab/km² | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
|tipo_superior_X = | |tipo_superior_X = | ||
|superior_X = | |superior_X = | ||
|pàgina web = | |pàgina web = www.aragon.es | ||
}} | }} | ||
'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que comprén el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]]. | '''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]), és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que comprén el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]]. | ||
El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó. | El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó. | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]]. | Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]]. | ||
El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió | El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió d'abdós corones. | ||
Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella. | Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]]. | El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]]. | ||
Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la | Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la del restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República. | ||
Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol. | Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol. | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
== Llengües == | == Llengües == | ||
[[ | [[Archiu:Aragon languages.svg|thumb|right|200px|<center>Llengües d'Aragó: castellà, aragonés i aragonés oriental</center>]] | ||
En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademés, en zones del nort i en la franja oriental d'Aragó, se parla l'[[Idioma aragonés|aragonés]]. En la franja oriental d'Aragó es coneix com a ''Aragonés oriental'' o ''Chapurreau''. | En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademés, en zones del nort i en la franja oriental d'Aragó, se parla l'[[Idioma aragonés|aragonés]]. En la franja oriental d'Aragó es coneix com a ''Aragonés oriental'' o ''Chapurreau''. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
[[ | [[Archiu:Queso de Teruel.jpg|thumb|right|200px|<center>Formage de [[Terol]]</center>]] | ||
D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de [[Terol]], la ''borraja'', el ''cardo'', els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llonganiça, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les [[armeles]], l'[[oli]] d'[[oliva]], la [[mel]], la [[bresquilla]], etc. | D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de [[Terol]], la ''borraja'', el ''cardo'', els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llonganiça, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les [[armeles]], l'[[oli]] d'[[oliva]], la [[mel]], la [[bresquilla]], etc. | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Aragon}} | |||
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||