Diferència entre les revisions de "Història de Bèlgica"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Generalitats == | == Generalitats == | ||
L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures França i | L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures [[França]] i [[Alemanya]] haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en l'any [[1384]] i no va finalisar sino fins a l'any [[1443]]. Els territoris varen ser nomenats [[Paisos Baixos]] (nomenats "Bèlgica" durant la dominació romana). | ||
En el sigle XVI i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre: | En el [[sigle XVI]] i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre: | ||
* Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més | * Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més tart seria Paisos Baixos. | ||
* Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a 1789 (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre 1789 i 1830, estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en 1839, una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc. | * Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a l'any [[1789]] (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre els anys 1789 i [[1830]], estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en l'any [[1839]], una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc. | ||
== Bèlgica: 1830-1914 == | == Bèlgica: 1830-1914 == | ||
[[ | [[File:Reino Unido de los Países Bajos en 1815-es.svg|thumb|left|200px|Regne Unit dels Països Baixos]] | ||
=== Un estat en formació === | === Un estat en formació === | ||
El [[4 d'octubre]] de l'any [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de l'any [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals. | El [[4 d'octubre]] de l'any [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de l'any [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals. | ||
{{Història d'Europa}} | {{Història d'Europa}} | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història de Bèlgica| ]] | [[Categoria:Història de Bèlgica| ]] | ||