Diferència entre les revisions de "Toledo"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = | |alcalde = | ||
| | |web = | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] | '''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] d'[[Espanya]], capital de la [[província de Toledo|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra. | ||
Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans. | Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo. | En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo. | ||
Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com | Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com térmens i viles. | ||
Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol. | Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Toledo]] | * [[Anex:Municipis de la província de Toledo]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Toledo, Spain}} | {{Commonscat|Toledo, Spain}} | ||