Diferència entre les revisions de "IRA" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 5:

L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:

*L'IRA Oficial (OIRA)

* L'IRA Oficial (OIRA)

*L'IRA Provisional (PIRA)

* L'IRA Provisional (PIRA)

*L'IRA de la Continuïtat (CIRA),

* L'IRA de la Continuïtat (CIRA)

*L'IRA Autèntic (RIRA),

* L'IRA Autèntic (RIRA)

==Dels orígens al procés de pau==

== Dels orígens al procés de pau ==

Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any [[1913]], del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Despuix de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

Llínea 19:

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

==El procés de pau==

== El procés de pau ==

L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Fon firmat en [[Belfast]] el [[10 d'abril]] de [[1998]] entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:
-*L'IRA Oficial (OIRA)
+* L'IRA Oficial (OIRA)
-*L'IRA Provisional (PIRA)
+* L'IRA Provisional (PIRA)
-*L'IRA de la Continuïtat (CIRA),
+* L'IRA de la Continuïtat (CIRA)
-*L'IRA Autèntic (RIRA),
+* L'IRA Autèntic (RIRA)
-==Dels orígens al procés de pau==
+== Dels orígens al procés de pau ==
-Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.
+Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any [[1913]], del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.
 En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Despuix de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.
@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.
-==El procés de pau==
+== El procés de pau ==
 L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Fon firmat en [[Belfast]] el [[10 d'abril]] de [[1998]] entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.