Diferència entre les revisions de "Ravenna"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada. | En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada. | ||
Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que | Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que fea possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]]. | ||
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | ||
El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] | El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]]. | ||
L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors. | L'[[Emperador (Títul)|emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors. | ||
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]]. | En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]]. | ||
En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana. | En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
[[Categoria:Itàlia]] | [[Categoria:Itàlia]] | ||
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]] | |||