Diferència entre les revisions de "Riuet de Cuta"

'''El Riuet de Cuta''' és un afluent del riu [[Gorgos]], que discorre íntegrament pel terme municipal de [[Xaló]], en la comarca de la [[Marina Alta]].

El Riuet de [[Cuta]] s'origina per la confluència del Barranc de [[Masserof]], que baixa des de la partida homònima, i la de Mirto, que descendix des de la [[Serra del Herrero]]. Se tracta de dos barrancs típics de montanya que discorren per llits estretss i tortuosos. El Riuet s'eixampla a medida que va arrimant-se al punt de confluència en el riu [[Gorgos]], que se troba situat en la partida del Pla de l'Horta de [[Xaló]]. El seu tram final presenta uns màrgens laterals molt fràgils per l'acció desestabilisadora de les creixcudes que solen produir-se en la [[primavera d'hivern]], que en [[Xaló]] acostuma a ser l'estació més plujosa de l'any. El curs d'esta corrent d'aigua marca la divisòria entre les partides de Benibrai a l'oest i la de Cuta a l'est.

== La Sequia de Torres ==

En el Riuet de Cuta desemboca en la Sequia de Torres, que quant plou recull les aigües que baixen des de Benibrai en direcció al casc urbà de [[Xaló]]. No és una sequia de rec, sino de drenage. No se coneix la data en que fon construïda, pero l'any [[1847]] ya apareixia representada en un pla de [[Xaló]]. Un informe municipal del dia 22 de giner de [[1991]] senyalava la necessitat que la sequia se mantinguera sempre en bon estat de conservació i que, en cas de que se cobrira, esta actuació urbanística se deuria eixecutar en el degut recapte en el fi de garantisar la suficient capacitat d'evacuació.

La ''Por'' és una figura femenina del folclor local. Els pocs que s'han trobat en ella coincidixen en afirmar que se tracta d'una dona, vestida de dol, que deambula cada nit per la vora del Riuet. No se li veu la cara perque la du tapada en un vel. Tampoc se la pot atrapar perque fuig tan pronte se sent observada. Com criatura nocturna, la ''Por'' fruïx d'una vista potentíssima i d'un oít increiblement fi. S'aprovisiona de les frutes i verdures dels camps de cultiu i, per això, els llauradors li diuen ''l'arrambladora de collites''.