Diferència entre les revisions de "Timó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 9:

* Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.

* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.

* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.

== Descripció ==

[[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]]

El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.

Els seus talls són lenyosos en la base i herbáceus en la part superior. És una planta que tendix a una alta ramificació, i estos talls se solen agrupar en grans mates en a on no és fàcil distinguir a on acaba una planta i escomença l'atra. Els talls florals mai produïxen raïls adventicies. Tendixen a l'arrastre en el seu inici i despuixs s'empinen en la seua part final.

Els fulls són abundants i de tamany diminut, entre 5 i 8 mm de llongitut. Tenen una forma oblonga-ovalada, en les vores curvades. Són de color [[vert]] obscur, depenent de la varietat en matisos liles o grisáceos. Pel envés els fulls són blancs. Conten en nervadures laterals ben definides i en un pecíol extremadament curt.

Les flors són chicotetes, de color [[blanc]] o rosa violáceo, pedicelades, axilars, i s'agrupen en chicotets mechons situats en l'extrem distal de les branques. Formen aixina una espècie de mechó en la part superior de les ramificacions del talle, a voltes en inflorescència interrompuda. Les bràctees són verda grisàcees. El càliç, en pèls durs, és bilabiat. Té tres dents en el llavi superior, curts, casi iguals, i dos en l'inferior, molt aguts, més llarcs, en pèls en les seues vores i de color rojós. La corola, una miqueta més llarga que el càliç, en el llavi superior empinat i l'inferior trilobulat. El pistil està rodejat per un nectari prominent en el costat anterior. Els quatre estams descollen de la corola.

Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major.

== Utilisació ==

La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.

=== Us culinari ===

[[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]]

El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.

Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular.

Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el [[romer]] per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello.

També es preparen [[Formage|formages]] aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa.

=== Us medicinal ===

[[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]]

El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.

Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.

== Referències ==

* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188

* Muñoz López de Bustamante, Fernando (1996). Plantas medicinales y aromáticas: estudio, cultivo y procesado. Mundi-Prensa Libros. p. 281

* Rosselló, Jaume; Armitt, Janice (2017). «Tomillo (Thymus vulgaris)». Manual práctico de plantas medicinales: El libro más completo sobre las aplicaciones terapéuticas de las plantas medicinales. Robinbook

* [http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Thymus+vulgaris Thymus vulgaris en PlantList]

* [https://www.tropicos.org/Name/17600443 Tymus vulgaris en tropicos.org]

* [http://www.anthos.es/ Thymus vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]

== Bibliografia ==

* AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique

* Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13

* CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City

* Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)

* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín

* Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443

* Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis

* Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317

== Enllaços externs ==

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Tim%C3%B3 Timó ~~- [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]~~

[[Categoria:Biologia]]

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 * Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.
 * Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.
 * Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
+== Descripció ==
+[[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]]
+El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.
+Els seus talls són lenyosos en la base i herbáceus en la part superior. És una planta que tendix a una alta ramificació, i estos talls se solen agrupar en grans mates en a on no és fàcil distinguir a on acaba una planta i escomença l'atra. Els talls florals mai produïxen raïls adventicies. Tendixen a l'arrastre en el seu inici i despuixs s'empinen en la seua part final.
+Els fulls són abundants i de tamany diminut, entre 5 i 8 mm de llongitut. Tenen una forma oblonga-ovalada, en les vores curvades. Són de color [[vert]] obscur, depenent de la varietat en matisos liles o grisáceos. Pel envés els fulls són blancs. Conten en nervadures laterals ben definides i en un pecíol extremadament curt.
+Les flors són chicotetes, de color [[blanc]] o rosa violáceo, pedicelades, axilars, i s'agrupen en chicotets mechons situats en l'extrem distal de les branques. Formen aixina una espècie de mechó en la part superior de les ramificacions del talle, a voltes en inflorescència interrompuda. Les bràctees són verda grisàcees. El càliç, en pèls durs, és bilabiat. Té tres dents en el llavi superior, curts, casi iguals, i dos en l'inferior, molt aguts, més llarcs, en pèls en les seues vores i de color rojós. La corola, una miqueta més llarga que el càliç, en el llavi superior empinat i l'inferior trilobulat. El pistil està rodejat per un nectari prominent en el costat anterior. Els quatre estams descollen de la corola.
+Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major.
+== Utilisació ==
+La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.
+=== Us culinari ===
+[[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]]
+El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.
+Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular.
+Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el [[romer]] per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello.
+També es preparen [[Formage|formages]] aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa.
+=== Us medicinal ===
+[[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]]
+El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.
+Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.
+== Referències ==
+* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188
+* Muñoz López de Bustamante, Fernando (1996). Plantas medicinales y aromáticas: estudio, cultivo y procesado. Mundi-Prensa Libros. p. 281
+* Rosselló, Jaume; Armitt, Janice (2017). «Tomillo (Thymus vulgaris)». Manual práctico de plantas medicinales: El libro más completo sobre las aplicaciones terapéuticas de las plantas medicinales. Robinbook
+* [http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Thymus+vulgaris Thymus vulgaris en PlantList]
+* [https://www.tropicos.org/Name/17600443 Tymus vulgaris en tropicos.org]
+* [http://www.anthos.es/ Thymus vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
+== Bibliografia ==
+* AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique
+* Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13
+* CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City
+* Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
+* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín
+* Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443
+* Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis
+* Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Thymus vulgaris}}
-* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Tim%C3%B3 Timó - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
+{{Wikispecies|Thymus vulgaris}}
+{{DGLV|Timó}}
 [[Categoria:Biologia]]