Diferència entre les revisions de "Nebre"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Nebre''' o '''Raneb''' ('Ra és el meu senyor', perO alguns ho tradueixen per 'Senyor del fill') fon el segon faraó de la dinastia II d'Egipte (prob…») |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Raneb-Stela MetropolitanMuseum 2s.JPG|thumb|250px|Estela de Nebre]] | |
| − | + | '''Nebre''' o '''Raneb''' ('Ra és el meu senyor', pero alguns ho tradueixen per 'Senyor del fill') fon el segon [[faraó]] de la [[dinastia II]] d'[[Egipte]] (probable nom de naixença: Kakau o Kakaw). | |
| − | Va iniciar el cult de diversos déus: en [[Memfis]] el d'[[Apis]] o Den (potser ja carrec = Faraó d'Egipte | iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; en Heliòpolis el cult a [[Menvis]]. Li | + | Es creu que va integrar el sol en el nom de [[Ra]] per fer el seu nom (nebre = 'senyor del sol') originant aixina una tradició que va durar 200 anys. Fon, segons alguns, fill del seu antecessor [[Hotepsekhemui]], i segons atres el seu germà. El seu regnat durà entre 10 i 19 anys, segons es deduix dels restos arqueològics. |
| + | |||
| + | Va iniciar el cult de diversos déus: en [[Memfis]] el d'[[Apis]] o Den (potser ja carrec = Faraó d'Egipte | iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; en Heliòpolis el cult a [[Menvis]]. Li atribuïx un regnat de 39 anys (que seria la suma dels dos primers regnats i no el de cada un) i li dona el nom de Kaiechos (Kakau a les tres llistes egípcies [[Llista d'Abidos|d'Abidos]], [[Llista de Saqqara|Saqqara]] i [[papir de Torí]]). | ||
Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió. | Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió. | ||
No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir [[Ninetjer]] ([[Nynetjer]]). | No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir [[Ninetjer]] ([[Nynetjer]]). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119 | ||
| + | * de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420 | ||
| + | * Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628 | ||
| + | * Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703 | ||
| + | * Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0 | ||
| + | * Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2 | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
Última revisió del 11:48 5 nov 2025
Nebre o Raneb ('Ra és el meu senyor', pero alguns ho tradueixen per 'Senyor del fill') fon el segon faraó de la dinastia II d'Egipte (probable nom de naixença: Kakau o Kakaw).
Es creu que va integrar el sol en el nom de Ra per fer el seu nom (nebre = 'senyor del sol') originant aixina una tradició que va durar 200 anys. Fon, segons alguns, fill del seu antecessor Hotepsekhemui, i segons atres el seu germà. El seu regnat durà entre 10 i 19 anys, segons es deduix dels restos arqueològics.
Va iniciar el cult de diversos déus: en Memfis el d'Apis o Den (potser ja carrec = Faraó d'Egipte | iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; en Heliòpolis el cult a Menvis. Li atribuïx un regnat de 39 anys (que seria la suma dels dos primers regnats i no el de cada un) i li dona el nom de Kaiechos (Kakau a les tres llistes egípcies d'Abidos, Saqqara i papir de Torí).
Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió.
No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir Ninetjer (Nynetjer).
Referències[editar | editar còdic]
- Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
- de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
- Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
- Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
- Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
- Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2