Diferència entre les revisions de "Ninetjer" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Statue of Ninetjer Rijksmuseum van Oudheden 02.jpg|thumb|250px|Estàtua de Ninetjer]]

'''Ninetjer''' o '''Neterimw''' o '''Neteren''' (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als déus" o "el que pertany a déu") fon el tercer [[faraó]] de la dinastia II de l'[[antic Egipte]].

'''Ninetjer''' o '''Neterimw''' o '''Neteren''' (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als déus" o "el que pertany a déu") fon el tercer [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]].

Manethó li ~~atribuix~~ un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El [[papir de Torí]] diu que va morir en 95 anys i se'l nomena com a Banetjer ('Servidor de déu' o 'Ba el de déu'). En la llista d'Abidos, se l~~'esmenta~~ com a Baneteren o Neteren i en la de Saqqara com a Baneteru ('Ba el diví'). Eusebi ~~l'anomena~~ Biophis.

[[Manethó]] li atribuïx un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El [[papir de Torí]] diu que va morir en 95 anys i se'l nomena com a Banetjer ('Servidor de déu' o 'Ba el de déu'). En la [[llista d'Abidos]], se'l nomena com a Baneteren o Neteren i en la de [[Llista de Saqqara|Saqqara]] com a Baneteru ('Ba el diví'). Eusebi li nomena Biophis.

Sagells d'este faraó s'han trobat en diversos llocs del Baix Egipte i en Saqqara (en total, el nom del faraó apareix 20 voltes; un total de sis tombes particulars en Umm al-Qaab i Saqqara tenen el seu nom; estes tombes particulars corresponen a Mdjh Gnwty Ruaben o Niurab (primera part del regnat de Ninetjer), Ptahenhpty (Ni-hpty-Ptah) i a la part final Khnwmneferhotep (Nfr-htp-Khnemw) i Khnwmenii (Ji-en-Khnemw); l'atra nomena noms d'una ciutat, Grgt Nekhbet, i de deus Hwt-[Hor]-wa-Pe i pertany a un oficial del rei el nom del qual no es nomena; una tomba nomena el nom de Nikara com a possible titular. També en una mastaba en Gizeh (en sagells en 11 gerres) i en la necròpolis d'Helwan en la tomba nomenada 504 H4, a on fica el nom Hwt sntjer netjerw, i els déus Per-Desher and Grgt Nekhbet.

En l'Alt Egipte, només se'l nomena una vegada en Abidos, en dos gerres de la tomba de [[Peribsen]], una que possiblement fon portada allí des del nort, i una atre en el signe d'una barca. El seu nom també apareix en ~~altres~~ objectes.

En l'Alt Egipte, només se'l nomena una vegada en Abidos, en dos gerres de la tomba de [[Peribsen]], una que possiblement fon portada allí des del nort, i una atre en el signe d'una barca. El seu nom també apareix en atres objectes.

Les inscripcions en Saqqara fan creure que, efectivament, va tindre un llarc regnat d'al menys 35 anys (va fer el cens bianual almenys 17 vegades).

En la pedra de ~~Palerm~~, se nomenen fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15. Els fets narrats són:

En la pedra de Palermo, se nomenen fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15. Els fets narrats són:

* Any 6è: Shemsw Hor (Festival dels seguidors d'Horus); realisació per tercera vegada del cens bianual dels ramats.

Llínea 31:

La seua tomba es va trobar en Saqqara per l'arqueòlec S. B. Hassan, en el [[Anys 1940|anys quaranta]], al sur de la piràmide de Djoser i prop (150 m) de la del primer faraó de la dinastia, [[Hotepsekhemui]]. És menys gran que la d'este i té galeries que tampoc foren acabades.

Sobre els seus actes constatats en la pedra, són en general aparicions en els festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es ~~feia~~ cada sis anys o el cult a [[Apis]]

Sobre els seus actes constatats en la pedra, són en general aparicions en els festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es fea cada sis anys o el cult a [[Apis]]

La seua successió és incerta i n'hi ha diverses teories:

* Fon succeït per [[Peribsen]] ([[Seth Peribsen|Seth-Peribsen]]) en tot el país (possible posterior fragmentació del país).

* Fon succeït per Peribsen al ~~sud~~ i [[Weneg]] (o Za) al nort.

* Fon succeït per Peribsen al sur i [[Weneg]] (o Za) al nort.

* Fon succeït per [[Sekhemib]] en tot el país (possible posterior fragmentació del país).

* Fon succeït per Sekhemib al sur i Weneg (o Za) al nort.

Llínea 43:

Des de la mort del faraó, hi ha un periodo fosc d'una quarantena d'anys i els dubtes per ara no tenen resposta.

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119

* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420

* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==

* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3

* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703

* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0

* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X

* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896

* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Antic Egipte]]

[[Categoria:Faraons]]

[[Categoria:Faraons de la dinastia II]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Statue of Ninetjer Rijksmuseum van Oudheden 02.jpg|thumb|250px|Estàtua de Ninetjer]]
-'''Ninetjer''' o '''Neterimw''' o '''Neteren''' (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als déus" o "el que pertany a déu") fon el tercer [[faraó]] de la dinastia II de l'[[antic Egipte]].
+'''Ninetjer''' o '''Neterimw''' o '''Neteren''' (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als déus" o "el que pertany a déu") fon el tercer [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]].
-Manethó li atribuix un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El [[papir de Torí]] diu que va morir en 95 anys i se'l nomena com a Banetjer ('Servidor de déu' o 'Ba el de déu'). En la llista d'Abidos, se l'esmenta com a Baneteren o Neteren i en la de Saqqara com a Baneteru ('Ba el diví'). Eusebi l'anomena Biophis.
+[[Manethó]] li atribuïx un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El [[papir de Torí]] diu que va morir en 95 anys i se'l nomena com a Banetjer ('Servidor de déu' o 'Ba el de déu'). En la [[llista d'Abidos]], se'l nomena com a Baneteren o Neteren i en la de [[Llista de Saqqara|Saqqara]] com a Baneteru ('Ba el diví'). Eusebi li nomena Biophis.
 Sagells d'este faraó s'han trobat en diversos llocs del Baix Egipte i en Saqqara (en total, el nom del faraó apareix 20 voltes; un total de sis tombes particulars en Umm al-Qaab i Saqqara tenen el seu nom; estes tombes particulars corresponen a Mdjh Gnwty Ruaben o Niurab (primera part del regnat de Ninetjer), Ptahenhpty (Ni-hpty-Ptah) i a la part final Khnwmneferhotep (Nfr-htp-Khnemw) i Khnwmenii (Ji-en-Khnemw); l'atra nomena noms d'una ciutat, Grgt Nekhbet, i de deus Hwt-[Hor]-wa-Pe i pertany a un oficial del rei el nom del qual no es nomena; una tomba nomena el nom de Nikara com a possible titular. També en una mastaba en Gizeh (en sagells en 11 gerres) i en la necròpolis d'Helwan en la tomba nomenada 504 H4, a on fica el nom Hwt sntjer netjerw, i els déus Per-Desher and Grgt Nekhbet.
-En l'Alt Egipte, només se'l nomena una vegada en Abidos, en dos gerres de la tomba de [[Peribsen]], una que possiblement fon portada allí des del nort,  i una atre en el signe d'una barca. El seu nom també apareix en altres objectes.
+En l'Alt Egipte, només se'l nomena una vegada en Abidos, en dos gerres de la tomba de [[Peribsen]], una que possiblement fon portada allí des del nort, i una atre en el signe d'una barca. El seu nom també apareix en atres objectes.
 Les inscripcions en Saqqara fan creure que, efectivament, va tindre un llarc regnat d'al menys 35 anys (va fer el cens bianual almenys 17 vegades).
-En la pedra de Palerm, se nomenen fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15. Els fets narrats són:
+En la pedra de Palermo, se nomenen fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15. Els fets narrats són:
 * Any 6è: Shemsw Hor (Festival dels seguidors d'Horus); realisació per tercera vegada del cens bianual dels ramats.
@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
 La seua tomba es va trobar en Saqqara per l'arqueòlec S. B. Hassan, en el [[Anys 1940|anys quaranta]], al sur de la piràmide de Djoser i prop (150 m) de la del primer faraó de la dinastia, [[Hotepsekhemui]]. És menys gran que la d'este i té galeries que tampoc foren acabades.
-Sobre els seus actes constatats en la pedra, són en general aparicions en els festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es feia cada sis anys o el cult a [[Apis]]
+Sobre els seus actes constatats en la pedra, són en general aparicions en els festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es fea cada sis anys o el cult a [[Apis]]
 La seua successió és incerta i n'hi ha diverses teories:
 * Fon succeït per [[Peribsen]] ([[Seth Peribsen|Seth-Peribsen]]) en tot el país (possible posterior fragmentació del país).
-* Fon succeït per Peribsen al sud i [[Weneg]] (o Za) al nort.
+* Fon succeït per Peribsen al sur i [[Weneg]] (o Za) al nort.
 * Fon succeït per [[Sekhemib]] en tot el país (possible posterior fragmentació del país).
 * Fon succeït per Sekhemib al sur i Weneg (o Za) al nort.
@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 Des de la mort del faraó, hi ha un periodo fosc d'una quarantena d'anys i els dubtes per ara no tenen resposta.
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
 [[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Antic Egipte]]
 [[Categoria:Faraons]]
 [[Categoria:Faraons de la dinastia II]]