Diferència entre les revisions de "Sekhemkhet"

Última revisió del 17:28 6 nov 2025

Gravat del faraó Sekhemkhet

Sekhemkhet fon un faraó de la dinastia III de l'Antic Egipte, que Nabib Swelim proposa identificar en Djeserti o Djeserteti, que figuren en el Papir de Torí i en les llistes de Saqqara. Seria el Tosortasis de Manethó.

En el papir de Torí, apareix despuix de Djoser i abans d'una entrada borrada. Dona per al seu regnat 6 anys. Manethó li dona 19 anys i Swelim pensa que foren uns 15 anys.

Descobriment de la tombaEditar

Restants de la piràmide de Sekhemkhet

Es va trobar la seua tomba en Saqqara en l'any 1951 (la piràmide inacabada de Saqqara), que havia estat abandonada despuix de pocs anys de treball, en només un escaló i mig, i el material es va fer servir despuix de pedrera per a atres monuments. La base tenia 132 metros i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, és dir, més gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la piràmide en 132 sales, de les quals la d'enterrament ocupa el centre. S'hi varen trobar molts objectes, entre estos, joyeria d'or. Les inscripcions donen com a nom del propietari Sekhemkhet, que inicialment no es va associar a cap faraó conegut i que, més tart, fon identificat com a Djeserteti o Djeserti. Esta construcció es pensa que, com la del predecessor Djoser, fon dirigida per Imhotep.

En la part sur de la piràmide, es va trobar una tomba en restes d'una mastaba, que només tenia un ataüt de fusta i l'esquelet d'un chiquet d'uns 3 anys, que els experts pensen que poguera ser un fill del faraó.

La seua prematura mort devia ocasionar problemes successoris. Swelim en coloca com a successor a Nebkare.

ReferènciesEditar

Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

BibliografiaEditar

Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:File:Sekhemkhet.png|thumb|250px|Gravat del faraó Sekhemkhet]]
+[[File:Sekhemkhet.png|thumb|250px|Gravat del faraó Sekhemkhet]]
-'''Sekhemkhet''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia III]] de l'[[Antic Egipte]], que Nabib Swelim proposa identificar en [[Djeserti]] o Djeserteti, que figuren en el [[Papir de Torí]] i en les llistes de [[Llista de Saqqara|Saqqara]]. Seria el Tosortasis de [[Manethó]].
+'''Sekhemkhet''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia III]] de l'[[Antic Egipte]], que Nabib Swelim proposa identificar en Djeserti o Djeserteti, que figuren en el [[Papir de Torí]] i en les llistes de [[Llista de Saqqara|Saqqara]]. Seria el Tosortasis de [[Manethó]].
 En el papir de Torí, apareix despuix de [[Djoser]] i abans d'una entrada borrada. Dona per al seu regnat 6 anys. Manethó li dona 19 anys i Swelim pensa que foren uns 15 anys.
 == Descobriment de la tomba ==
-[[File:Sekhemkhet pyramid at Saqqara.jpg|thumb|250px|Restpos de la piràmide de Sekhemkhet]]
+[[File:Sekhemkhet pyramid at Saqqara.jpg|thumb|250px|Restants de la piràmide de Sekhemkhet]]
-Es va trobar la seua tomba en Saqqara en l'any [[1951]] (la piràmide inacabada de Saqqara), que havia estat abandonada despuix de pocs anys de treball, en només un escaló i mig, i el material es va fer servir despuix de pedrera per a atres monuments. La base tenia 132 metres i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, és dir, més gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la piràmide en 132 sales, de les quals la d'enterrament ocupa el centre. S'hi varen trobar molts objectes, entre estos, joyeria d'[[or]]. Les inscripcions donen com a nom del propietari Sekhemkhet, que inicialment no es va associar a cap faraó conegut i que, més tart, fon identificat com a Djeserteti o Djeserti. Esta construcció es pensa que, com la del predecessor Djoser, fon dirigida per [[Imhotep]].
+Es va trobar la seua tomba en Saqqara en l'any [[1951]] (la piràmide inacabada de Saqqara), que havia estat abandonada despuix de pocs anys de treball, en només un escaló i mig, i el material es va fer servir despuix de pedrera per a atres monuments. La base tenia 132 metros i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, és dir, més gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la piràmide en 132 sales, de les quals la d'enterrament ocupa el centre. S'hi varen trobar molts objectes, entre estos, joyeria d'[[or]]. Les inscripcions donen com a nom del propietari Sekhemkhet, que inicialment no es va associar a cap faraó conegut i que, més tart, fon identificat com a Djeserteti o Djeserti. Esta construcció es pensa que, com la del predecessor Djoser, fon dirigida per [[Imhotep]].
 En la part sur de la piràmide, es va trobar una tomba en restes d'una [[mastaba]], que només tenia un ataüt de [[fusta]] i l'esquelet d'un chiquet d'uns 3 anys, que els experts pensen que poguera ser un fill del faraó.
 La seua prematura mort devia ocasionar problemes successoris. Swelim en coloca com a successor a [[Nebkare]].
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
 [[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Antic Egipte]]
 [[Categoria:Faraons]]
 [[Categoria:Faraons de la dinastia III]]