Diferència entre les revisions de "Neferefre" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Raneferef.jpg|thumb|250px|Estàtua de Neferefre]]

'''Neferefre''', (també conegut en el nom de '''Raneferef'''), fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar cap a l'any 2350 a. C.

'''Neferefre''', (també conegut en el nom de '''Raneferef''' i de '''Neferefra'''), fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar cap a l'any 2350 a. C.

El seu nom d'Horus fon Neferkhau (Nefer-khawand), el Nebti Neferemnebti, el Horus d'or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el Nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre).

Llínea 21:

Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserre]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.

S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar ~~nombrosos~~ [[Papir|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].

S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar numerosos [[Papir|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].

Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119

* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420

* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]

* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]

== Bibliografia ==

* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3

* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703

* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0

* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X

* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896

* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Història]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Raneferef.jpg|thumb|250px|Estàtua de Neferefre]]
-'''Neferefre''', (també conegut en el nom de '''Raneferef'''), fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar cap a l'any 2350 a. C.
+'''Neferefre''', (també conegut en el nom de '''Raneferef''' i de '''Neferefra'''), fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar cap a l'any 2350 a. C.
 El seu nom d'Horus fon Neferkhau (Nefer-khawand), el Nebti Neferemnebti, el Horus d'or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el Nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre).
@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserre]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.
-S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].
+S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar numerosos [[Papir|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].
 Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Neferefre}}
 [[Categoria:Història]]