Diferència entre les revisions de "Visc i Agrévol"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:Trmuer.jpg|thumb|250px|Visc]] | ||
== | == Visc == | ||
El seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos. | El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos. | ||
Hi ha varietats de | Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'agrévol, pero de color blanc verdós. | ||
Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El | Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga. | ||
També està present el | També està present el visc en la mitologia nòrdica, consagrat en ella al Deu Baldur, a qui estava consagrada la [[primavera]]. Es va utilisar en eixes latituts com a planta de bon auguri i va estar present en les festes del solstici d'[[hivern]]. | ||
Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat. | Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat. | ||
Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'or, perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles. | Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles. | ||
Segons la tradició el | Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre. | ||
La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer | La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quart del [[sigle XX]]. | ||
== Agrévol == | |||
[[Archiu:Trmacb.jpg|thumb|250px|Agrévol]] | |||
L''''Agrevol''' (acebo en [[castellà]]), l'orige del seu nom està en el llatí acer, acre i acerbus, que significa acre si atenem al seu sabor i recio, si atenem a la seua forma, referint-se provablement a l'espècie d'agulles que presenten els seus durs fulls. Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental. | |||
L'orige del seu nom està en el llatí acer, acre i acerbus, que significa acre si atenem al seu sabor i recio, si atenem a la seua forma, referint-se provablement a l'espècie d'agulles que presenten els seus durs fulls. Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental. L' | |||
L'agrevol és un arbust que pot alcançar els dos metros. El seu full és perenne, molt dura i lluenta; les seues flors es presenten en chicotetes arracades, que donen lloc als fruts tan característics de boletes roges. | |||
Des de l'any [[1984]] està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en [[Catalunya]] i algunes atres comunitats autònomes de la [[Península Ibèrica]], per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret hivern. | Des de l'any [[1984]] està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en [[Catalunya]] i algunes atres comunitats autònomes de la [[Península Ibèrica]], per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret hivern. | ||
| Llínea 28: | Llínea 31: | ||
La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar. | La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar. | ||
Se solen colocar ramillets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha | Se solen colocar ramillets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha agrévol o [[visc]] deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort d'[[Europa]]. En [[Estats Units]] es va posar de moda en el [[sigle XIX]]. En [[Espanya]] té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més. | ||
Atres tradicions nadalenques són: | Atres tradicions nadalenques són: | ||
| Llínea 34: | Llínea 37: | ||
{| border="1" cellpadding="5" | {| border="1" cellpadding="5" | ||
|- | |- | ||
| [[12 | | [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any]] | ||
| [[Adorns nadalencs]] | | [[Adorns nadalencs]] | ||
| [[Arbre de Nadal]] | | [[Arbre de Nadal]] | ||
| [[ | | [[Belem]] | ||
| [[Casca]] | |||
|- | |- | ||
| [[Corona d'Advent]] | | [[Corona d'Advent]] | ||
| [[ | | [[Cap d'any]] | ||
| [[Dia de Nadal]] | | [[Dia de Nadal]] | ||
| [[Estrela de Nadal]] | | [[Estrela de Nadal]] | ||
| [[Estrenes i Cistella de Nadal]] | |||
|- | |||
| [[Flor de Pasqua]] | | [[Flor de Pasqua]] | ||
| [[Loteria de Nadal]] | | [[Loteria de Nadal]] | ||
| [[Massapà]] | | [[Massapà]] | ||
| [[Missa del Gall]] | | [[Missa del Gall]] | ||
| [[Nadalenques]] | | [[Nadalenques]] | ||
|- | |- | ||
| [[Papa Noel]] | | [[Papa Noel]] | ||
| [[ | | [[Pinyates]] | ||
| [[Posades]] | | [[Posades]] | ||
| [[ | | [[Reixos Macs]] | ||
| [[Sants Inocents]] | | [[Sants Inocents]] | ||
|- | |- | ||
| [[Targetes de Nadal]] | | [[Targetes de Nadal]] | ||
| [[ | | [[Tió o Tronc de Nadal]] | ||
| [[Torró]] | | [[Torró]] | ||
| | | [[Tortell de Reixos]] | ||
| | | | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | ||
| Llínea 72: | Llínea 74: | ||
[[Categoria:Nadal]] | [[Categoria:Nadal]] | ||
[[Categoria:Tradicions nadalenques]] | [[Categoria:Tradicions nadalenques]] | ||
[[Categoria:Tradicions valencianes]] | |||