Diferència entre les revisions de "Regne de Lleó"
Text reemplaça - 'Sucesió' a 'Successió' |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
| s6 = | | s6 = | ||
| bandera_s6 = | | bandera_s6 = | ||
| | | image_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg | ||
| bandera = | | bandera = | ||
| | | image_escut = Kingdom of Leon Arms.svg | ||
| símbol = | | símbol = | ||
| map = Kingdom of Leon 1037.svg | | map = Kingdom of Leon 1037.svg | ||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
== Antecedents == | == Antecedents == | ||
Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de | Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]). | ||
[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]] | [[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]] | ||
El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, | El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, als que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[País Lleonés]] | *[[País Lleonés]] | ||
*[[Idioma lleonés]] | *[[Idioma lleonés]] | ||
*[[Província de Lleó]] | *[[Província de Lleó]] | ||
*[[Zamora]] | *[[Província de Zamora]] | ||
*[[Salamanca]] | *[[Província de Salamanca]] | ||
*[[Castella i Lleó]] | *[[Castella i Lleó]] | ||