Diferència entre les revisions de "Piano"
Text reemplaça - ' de el' a ' del' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
[[File:Steinway grand piano - pedals.jpg|thumb|250px|Pedals d'un piano]] | |||
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. | El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet. | ||
| Llínea 12: | Llínea 13: | ||
1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. | 1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument. | ||
2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes | 2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors. | ||
3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, | 3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, nomenat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, nomenat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament. | ||
== Tipos == | == Tipos == | ||
[[File:131 Museu de la Música, piano.jpg|thumb|200px|Piano Girafa]] | |||
* Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal. | |||
*Piano | * Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical. | ||
*Piano | * Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix. | ||
* | * Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. | ||
*Piano | * Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal. | ||
*Piano | * Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada. | ||
* Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[sigle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | |||
*Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[sigle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | |||
== El piano modern == | == El piano modern == | ||
| Llínea 38: | Llínea 39: | ||
==== Pianos Verticals ==== | ==== Pianos Verticals ==== | ||
[[File:Varies 032 cropped.jpg|thumb|200px|Piano vertical]] | |||
Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups: | ||
* Vertical Gran o antic (mal | * Vertical Gran o antic (mal nomenat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada | ||
* Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada. | * Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada. | ||
* Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada. | * Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada. | ||
* Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada. | * Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada. | ||
====Pianos de Coa==== | ==== Pianos de Coa ==== | ||
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: | Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics: | ||
[[File:Boesendorfer 001.jpg|thumb|200px|Piano de Coa]] | |||
* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | * Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc. | ||
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc. | * Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc. | ||
| Llínea 61: | Llínea 63: | ||
Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]]. | Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]]. | ||
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els | Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els nomenats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Piano}} | |||
[[Categoria: Instruments musicals]] | [[Categoria: Instruments musicals]] | ||