Diferència entre les revisions de "Antiga Grècia"
Text reemplaça - ' de a' a ' d'a' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]]. | Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]]. | ||
En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos. | En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos. | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Antiga Grècia]] | [[Categoria:Antiga Grècia]] | ||