L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Estrela de Nadal"

← Edició anterior
desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 567 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Treh.gif|thumb|250px|Estrela de Nadal]]
[[Archiu:Treh.gif|thumb|250px|Estrela de Nadal]]


Les pinyates tenen el seu orige en [[China]], a on en [[primavera]], a l'inici de l'any chinenc, es portava a terme una cerimònia en la qual els chinencs elaboraven en paper la figura d'un [[bou]], la cobrien en papers de colors i li penjaven alguns adorns en motius agrícoles.
L''''Estrela de Nadal''', ha segut sempre un misteri per als astrònoms i no es sap en certea quina va poder ser l'estrela que va guiar als [[Reixos Macs|Macs d'Orient]].


Els colors de la figura simbolisaven les condicions en que es desenrollaria l'any sobre l'agricultura. Es omplien en cinc classes de llavors que caïen quan els mandarins li pegaven a la pinyata en vares de diferents colors. Quan ya estava buida, es cremava i la gent tractava d'obtindre part de les cendres considerant que donava bona sòrt per a tot l'any.
En el relat bíblic de Mateo (l'únic evangeliste que parla de l'estrela) s'amaga la pinzellada de l'astròlec: el món [[Antiga Roma|romà]] en la dominació del qual es produïx el gran acontenyiment del naiximent de [[Crist]] anunciat pels astres, estaven molt arraïlades les creències astrológiques. I els judeus participaven de la cultura astrológica oriental.


En passar esta costum a [[Europa]], en [[Itàlia]] la varen utilisar per a les festes de [[Quaresma]], donant-li un sentit religiós:
El primer que es va plantejar des d'una perspectiva científica el tema de l'Estrela de Belén va ser Orígens ([[185]]-[[253]]), que va dedicar part de la seua abundant obra a la exégesis bíblica, sostenia que estava pròxima a la naturalea dels cometes.
A partir d'ell varen seguir oferint-se diverses hipòtesis. Tres són les que han donat més joc:


La pinyata està feta en una olla de fanc coberta en paper de colors lluents i representa al [[dimoni]], que sol presentar al mal com algo cridaner per a que captive a l'home i caiga en la tentació.
* Primera, la de que es va tractar d'un cometa (només podria ser el [[Haley]], pero caldria forçar un tant les dates, puix va passar l'any 11 abans de Crist).


La pinyata clàssica té sèt picos que representen als sèt pecats capitals: soberba, avarícia, luxúria, ira, gula, enveja i gos.
* La segona hipòtesis és la de la supernova: l'explosió d'una estrela la lluenta llum de la qual pot vore's durant mesos, inclús de dia. Pero daus com eren en eixa época a registrar minuciosament estos fenomens, no és provable que havent-se produït, no s'haguera registrat, més encara quan sí es va registrar l'explosió d'una supernova en l'any [[135 a. C.]] i una atra en l'any [[173]] de la nostra era.


L'home que li pega a la pinyata representa la fe que deu ser cega, per això du una bena en els [[Ull|ulls]]. En l'ajuda de [[Deu]], es destruïx al mal i aixina es descobrixen els fruts que hi ha dins de la pinyata i es deixen caure les gràcies de Deu.
* Queda per tant la tercera hipòtesis, la que va formular [[Johannes Kepler]] ([[1571]]-[[1630]]), l'astrònom [[Alemanya|alemà]] que va defendre el revolucionari sistema heliocéntric de Copérnico i va enunciar les lleis que duen el seu nom sobre el moviment dels planetes.


El pal en que se li pega a la pinya representa a la força de la virtut que trenca en els falsos i enganyoses delectacions del món. Les virtuts que cal cultivar per a véncer els pecats capitals són: contra la soberba, la humiltat; contra l'avarícia, la magnanimitat; contra l'ira, la paciència; contra l'enveja, la generositat; contra la luxúria, la castitat; contra la gula, la templança; contra la perea, la diligència.
Segons este insigne astrònom, l'estrela dels macs no va ser una atra cosa que la triple conjunció de la [[Terra]] en els [[Planeta|planetes]] [[Júpiter]] i [[Saturn]], estant el [[Sol]] passant per Piscis. És una conjunció que es produïx molt rarament. En ella els planetes es veuen com un solament, produint com resultat una llum molt lluenta, i que dona l'image d'una estrela nova la presència de la qual en el firmament dura solament uns dies.


La farcidura de la pinyata és símbol de l'amor de Deu perque en trencar en el mal, s'obtenen els bens anhelats; és símbol d'esperança perque tots veuen cap a dalt, en els ulls posats en el cel que és d'a on vindrà el premi celestial
Els càlculs de Kepler varen determinar que la conjunció es va donar en l'any [[7 a. C.]], una miqueta més prop que el cometa Haley de la data del naiximent de Jesús que la crítica històrica considera més provable.


D'Itàlia, la costum de trencar pinyates en Quaresma va aplegar a [[Espanya]] i els espanyols varen organisar una festa el primer dumenge de quaresma. a la que varen cridar "Ball de la pinyata". Trencar la pinyata a l'inici de la Quaresma, simbolisava el desig d'acabar en el mal en la pròpia vida, la conversió del cor per a tornar a Deu i rebre els bens eterns.
Aixina que, és indubtable que va haver "estrela", és dir fenomen astronòmic, una atra cosa és la concreció d'eixe fenomen en el nom d'estrela.
 
A principis del [[sigle XVI]], esta tradició era desconeguda en [[Amèrica]]. No obstant, en [[Mèxic]], els indis mayes, que agradaven molt del deport, tenien un joc en el que tractaven de trencar en els ulls embenats un gorc de fanc ompli de [[chocolate]] que es balancejava detinguda d'una corda. Als flares evangelizadors se'ls va ocórrer que serviria de catequesis el donar un sentit religiós al joc del gorc, ensenyant-los el significat religiós de les pinyates i promovent que es trencaren durant el temps de advent com un complement a les festes de les posades i en el mateix sentit de conversió que li donaven els europeus.
 
És usual que una pinyata s'òmpliga en frutes de la temporada decembrina: cacahuates, jícamas, [[taronges]], [[Llima|llimes]], tejocotes, canyes, i en ocasions se li agreguen coses dolces.
 
També existix un atre tipo de pinyates, a les que se'ls crida "de trampa" reblixes en farina, confeti o "aigua florida".


Atres tradicions nadalenques són:
Atres tradicions nadalenques són:
Llínea 29: Llínea 24:
{| border="1" cellpadding="5"
{| border="1" cellpadding="5"
|-
|-
| [[12 raïms en la Nit de cap d'any]]
| [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any]]
| [[Adorns nadalencs]]
| [[Adorns nadalencs]]
| [[Aguinaldo i Cistella de Nadal]]
| [[Arbre de Nadal]]
| [[Arbre de Nadal]]
| [[Belén]]
| [[Belem]]
| [[Casca]]
|-
|-
| [[Corona d'Advent]]
| [[Corona d'Advent]]
| [[Dia d'Any Nou]]
| [[Cap d'any]]
| [[Dia de Nadal]]
| [[Dia de Nadal]]
| [[Estrela de Nadal]]
| [[Estrenes i Cistella de Nadal]]
| [[Flor de Pasqua]]
| [[Flor de Pasqua]]
|-
|-
Llínea 45: Llínea 40:
| [[Missa del Gall]]
| [[Missa del Gall]]
| [[Nadalenques]]
| [[Nadalenques]]
| [[Reis Macs]]
| [[Papa Noel]]
|-
|-
| [[Papa Noel]]
| [[Pinyates]]
| [[Posades]]
| [[Posades]]
| [[Roscó de Reixos]]
| [[Reixos Macs]]
| [[Sants Inocents]]
| [[Sants Inocents]]
| [[Targetes de Nadal]]
| [[Targetes de Nadal]]
|-
|-
| [[Tio o Tronc de Nadal]]
| [[Tió o Tronc de Nadal]]
| [[Torró]]
| [[Torró]]
| [[Tortell de Reixos]]
| [[Visc i Agrévol]]
| [[Visc i Agrévol]]
|
|
|
|-  
|-  
|}
|}
 
     
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]])
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]])
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Estrela_de_Nadal»