Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Visc == Visc == El '''visc''', (muérdago en castellà), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gèner…»
 
Text reemplaça - 'Tio o Tronc de Nadal' a 'Tió o Tronc de Nadal'
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Trmuer.jpg|thumb|250px|Visc]]
[[Archiu:Trmuer.jpg|thumb|250px|Visc]]


== Visc ==
El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.
El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.


Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'acebo, pero de color blanc verdós.
Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'[[agrévol]], pero de color blanc verdós.


Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.
Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.
Llínea 12: Llínea 11:
Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.
Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.


Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.
Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.


Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.
Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.


La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].
La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quart del [[sigle XX]].


Atres tradicions nadalenques són:
{| border="1" cellpadding="5"
|-
| [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any]]
| [[Adorns nadalencs]]
| [[Arbre de Nadal]]
| [[Belem]]
| [[Casca]]
|-
| [[Corona d'Advent]]
| [[Cap d'any]]
| [[Dia de Nadal]]
| [[Estrela de Nadal]]
| [[Estrenes i Cistella de Nadal]]
|-
| [[Flor de Pasqua]]
| [[Loteria de Nadal]]
| [[Massapà]]
| [[Nadalenques]]
| [[Papa Noel]]
|-
| [[Pinyates]]
| [[Posades]]
| [[Reis Macs]]
| [[Sants Inocents]]
| [[Targetes de Nadal]]
|-
| [[Tió o Tronc de Nadal]]
| [[Tortell de Reixos]]
| [[Torró]]
| [[Visc i Agrévol]]
|
|-
|}
== Enllaços externs ==
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]])
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Tradicions nadalenques]]
[[Categoria:Nadal]]