Diferència entre les revisions de "Amalia Fenollosa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Amalia Fenollosa Peris

| image =

| image = [[Archiu:Amaliafeno.jpg]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]

}}

'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].

'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - † [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].

== Biografia ==

Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] ~~Fon~~ nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.

Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de l'any 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.

== Obra ==

Llínea 20:

Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:

* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)

* ''Revista Vascongada'' ([[Bilbao]], [[1843]])

* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)

* ''L'Eco Lliterari'' ([[Valéncia]], [[1844]])

* La Lira ~~Espanyola~~ (Càdis, 1847)

* ''La Lira Española'' ([[Càdis]], [[1847]])

* El premi de la virtut, en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.

* "El premi de la virtut", en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de [[1845]].

* Malvina de Serhati, que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.

* "Malvina de Serhati", que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de [[1846]]. Varen ser escrites per encàrrec.

== Estil ==

El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.

La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.

La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, "Malvina" és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.

== Germandat Lírica ==

Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat Lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronado.

Va publicar en "El Pensil del Bello Sexo", suplement especial de "El Genio", dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.

== Referències ==

* «Amalia Fenollosa Peris | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es

* Burguera, Mónica (21 de mayo de 2011). «Historia e identidad: los lenguajes sociales del feminismo romántico en España (1844-1846)». Arenal. Revista de historia de las mujeres 18 (1): 53-83. ISSN 1134-6396

* Kirkpatrick, Susan (1991). Las románticas: escritoras y subjetividad en España, 1835-1850. Universitat de Valéncia

* Maqueda Abreu, Fabiola; Maqueda Abreu, Fabiola (31 de enero de 2012). Del folletín y de la novela corta en femenino 1850-1950: lo público en la sala de estar y lo privado en el kiosco. Universidad Complutense de Madrid

== Bibliografia ==

* De la Fuente, Mercedes (2008). «Mujer en la ventana. Amalia Fenollosa, escritora castellonense del Romanticismo». Abc.es (19/01/2008)

* Díaz-Diocaretz, Myriam; Zavala, Iris M. (1993). Breve historia feminista de la literatura española (en [[castellà]]). Barcelona, p. 53

* Espresati, Carlos G. (1965). La Juventud de Amalia Fenollosa. Poetisa romántica. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura

* Fortuño Llorens, Santiago (2002). Amalia Fenollosa. Poesías. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim, Biblioteca d'Autors Valencians, n. 46.

* Fortuño Llorens, Santiago (2006). Las novelas de Amalia Fenollosa. En los albores del folletín (1845-1846). València: Consell Valencià de Cultura, Col. Rescat n. 5. Llibreries de la Generalitat Valenciana - Llig

* Simón Palmer, M. del Carmen (1991). Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico. Madrid: Castalia, p. 268-270

Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronat.

== Enllaços externs ==

~~Va publicar~~ en ~~El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.~~

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Amalia_Fenollosa Amalia Fenollosa en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

Llínea 40:

Llínea 62:

[[Categoria:Poetes]]

[[Categoria:Poetes valencians]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
 | nom = Amalia Fenollosa Peris
-| image =
+| image = [[Archiu:Amaliafeno.jpg]]
 | peu =
 | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 }}
-'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
+'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - † [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
 == Biografia ==
-Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.
+Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de l'any 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.
 == Obra ==
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
-* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)
+* ''Revista Vascongada'' ([[Bilbao]], [[1843]])
-* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
+* ''L'Eco Lliterari'' ([[Valéncia]], [[1844]])
-* La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
+* ''La Lira Española'' ([[Càdis]], [[1847]])
-* El premi de la virtut, en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
+* "El premi de la virtut", en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de [[1845]].
-* Malvina de Serhati, que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.
+* "Malvina de Serhati", que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de [[1846]]. Varen ser escrites per encàrrec.
+== Estil ==
 El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.
-La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
+La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, "Malvina" és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
+== Germandat Lírica ==
+Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat Lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronado.
+Va publicar en "El Pensil del Bello Sexo", suplement especial de "El Genio", dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
+== Referències ==
+* «Amalia Fenollosa Peris | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
+* Burguera, Mónica (21 de mayo de 2011). «Historia e identidad: los lenguajes sociales del feminismo romántico en España (1844-1846)». Arenal. Revista de historia de las mujeres 18 (1): 53-83. ISSN 1134-6396
+* Kirkpatrick, Susan (1991). Las románticas: escritoras y subjetividad en España, 1835-1850. Universitat de Valéncia
+* Maqueda Abreu, Fabiola; Maqueda Abreu, Fabiola (31 de enero de 2012). Del folletín y de la novela corta en femenino 1850-1950: lo público en la sala de estar y lo privado en el kiosco. Universidad Complutense de Madrid
+== Bibliografia ==
+* De la Fuente, Mercedes (2008). «Mujer en la ventana. Amalia Fenollosa, escritora castellonense del Romanticismo». Abc.es (19/01/2008)
+* Díaz-Diocaretz, Myriam; Zavala, Iris M. (1993). Breve historia feminista de la literatura española (en [[castellà]]). Barcelona, p. 53
+* Espresati, Carlos G. (1965). La Juventud de Amalia Fenollosa. Poetisa romántica. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura
+* Fortuño Llorens, Santiago (2002). Amalia Fenollosa. Poesías. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim, Biblioteca d'Autors Valencians, n. 46.
+* Fortuño Llorens, Santiago (2006). Las novelas de Amalia Fenollosa. En los albores del folletín (1845-1846). València: Consell Valencià de Cultura, Col. Rescat n. 5. Llibreries de la Generalitat Valenciana - Llig
+* Simón Palmer, M. del Carmen (1991). Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico. Madrid: Castalia, p. 268-270
-Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronat.
+== Enllaços externs ==
-Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Amalia_Fenollosa Amalia Fenollosa en Wikipedia]
 [[Categoria:Biografies]]
@@ Llínea 40: / Llínea 62: @@
 [[Categoria:Poetes]]
 [[Categoria:Poetes valencians]]
+[[Categoria:Sigle XIX]]