Diferència entre les revisions de "Llengua auxiliar"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 'criollas' a 'criolles' (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== Idiomes dominants === | === Idiomes dominants === | ||
El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va | El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendir a l'existència dels imperis mateixos. | ||
En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]]. | En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]]. | ||
=== Llengües nacionals normalisades === | === Llengües nacionals normalisades === | ||
El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma | El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagal|tagal]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malai|malai]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes. | ||
Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això. | Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això. | ||
=== Llengües franques, sabirs i llengües | === Llengües franques, sabirs i llengües criolles === | ||
Els [[sabir]]s, també coneguts com [[pidgin]]s o llengües de contacte o d'intercanvi, són idiomes que sorgixen espontàneament entre grups d'orige llingüístic divers que necessiten comunicar-se, generalment quan no existix una relació dominant d'una de les llengües. Estos mijos de comunicació posseïxen regles gramaticals molt bàsiques i combinen paraules d'abdós llengües. | Els [[sabir]]s, també coneguts com [[pidgin]]s o llengües de contacte o d'intercanvi, són idiomes que sorgixen espontàneament entre grups d'orige llingüístic divers que necessiten comunicar-se, generalment quan no existix una relació dominant d'una de les llengües. Estos mijos de comunicació posseïxen regles gramaticals molt bàsiques i combinen paraules d'abdós llengües. | ||
Les [[llengua criolla|llengües criolles]] solen sorgir en les situacions de contacte abans descrites quan es desenrolla una comunitat en el centre de contacte. Es creu que estos idiomes es presenten quan els chiquets creixen en estes comunitats i apliquen als sabirs regles gramaticals innates. El pas d'un sabir a un crioll es coneix com criollisació. | Les [[llengua criolla|llengües criolles]] solen sorgir en les situacions de contacte abans descrites quan es desenrolla una comunitat en el centre de contacte. Es creu que estos idiomes es presenten quan els chiquets creixen en estes comunitats i apliquen als sabirs regles gramaticals innates. El pas d'un sabir a un crioll es coneix com criollisació. | ||
Els sabirs solen ser llengües de curta duració, ya que, despuix d'una generació de contacte, es criollisen. Existixen excepcions, no obstant. En el [[Mediterràneu]] ha existit una comunitat de navegants d'orígens llingüístics diversos, que han mantingut un sabir | Els sabirs solen ser llengües de curta duració, ya que, despuix d'una generació de contacte, es criollisen. Existixen excepcions, no obstant. En el [[Mediterràneu]] ha existit una comunitat de navegants d'orígens llingüístics diversos, que han mantingut un sabir nomenat [[lingua franca]] fins a finals del [[sigle XIX]]. | ||
=== Idiomes controlats === | === Idiomes controlats === | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones. | Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones. | ||
L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de | L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malai que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies. | ||
En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma | En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagal|tagal]], i l'[[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials. | ||
Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" ( | Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscà) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés. | ||
Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses. | Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses. | ||