L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"

← Edició anterior
desferLlana (Discussió | contribucions)
Administradors
3903 edicions
VisualWikitext
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 73: Llínea 73:
==== Artículs ====
==== Artículs ====
{{AP|Artículs en valencià}}
{{AP|Artículs en valencià}}
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.


====Demostratuis====
====Demostratuis====
{{AP|Demostratius en valencià}}
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:


Llínea 82: Llínea 83:
! Demostratius
! Demostratius
! Prop
! Prop
! Distancia mija
! Distància mija
! LLunt
! LLunt
|-
|-
Llínea 160: Llínea 161:
|0 ||zero ||
|0 ||zero ||
|-
|-
|1 ||u, una (femenino) || primer, primera
|1 ||u, una (femení) || primer, primera
|-
|-
|2 ||dos (invariable) || segon, femenino segon/segona
|2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona
|-
|-
|3 ||tres ||tercer, tercera
|3 ||tres ||tercer, tercera
Llínea 201: Llínea 202:
|}
|}


Tambén existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius sónn : ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 giner 2022}}</ref>
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref>


=== Pronoms ===
=== Pronoms ===
Llínea 245: Llínea 246:
</center>
</center>
<br />
<br />
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndar i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.  
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.  


Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
Llínea 385: Llínea 386:


=== El verp ===
=== El verp ===
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
==== Primera conjugació ====
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
|-
|Infinitiu ||colspan="6"| ''donar''
|-
|Gerundi ||colspan="6"| ''donant''
|-
|Participi ||colspan="6"|''donat, donada, donats, donades''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present ||''done''||''dones''||''dona''||''donem''||''doneu''||''donen''
|-
|Pretèrit imperfecte
||''donava''||''donaves''||''donava''||''donàvem''||''donàveu''||''donaven''
|-
|Pretèrit perfecte
||''doní''||''donares''||''donà''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
|-
|Pretèrit perfecte perifràstic
||''vaig donar''||''vares donar''||''va donar''||''vàrem donar''||''vàreu donar''||''varen donar''
|-
|Futur imperfecte
||''donaré''||''donaràs''||''donarà''||''donarem''||''donareu''||''donaran''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|&nbsp;||''donaria''||''donaries''||''donaria''||''donaríem''||''donaríeu''||''donarien''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present||''done''||''dones''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
|-
|Pretèrit imperfecte||''donara''||''donares''||''donara''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Afirmatiu||&nbsp;||''dona''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
|-
|Negatiu||&nbsp;||''no dones''||''no done''||''no donem''||''no doneu''||''no donen''
|}
==== Segon conjugació ====
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
|-
|Infinitiu ||colspan="6"| ''témer''
|-
|Gerundi ||colspan="6"| ''tement''
|-
|Participi ||colspan="6"|''temut, temuda, temuts, temudes''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present ||''tem''||''tems''||''tem''||''temem''||''temeu''||''temen''
|-
|Pretèrit imperfecte
||''temia''||''temies''||''temia''||''temíem''||''temíeu''||''temien''
|-
|Pretèrit perfecte
||''temí''||''temires''||''temé''||''temírem''||''temíreu''||''temiren''
|-
|Pretèrit perifràstic
||''vaig témer''||''vares témer''||''va témer''||''vàrem témer''||''vàreu témer''||''varen témer''
|-
|Futur imperfecte
||''temeré''||''temeràs''||''temerà''||''temerem''||''temereu''||''temeran''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|&nbsp;||''temeria''||''temeries''||''temeria''||''temeríem''||''temeríeu''||''temerien''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present||''tema''||''temes''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
|-
|Pasat imperfecte ||''temera''||''temeres''||''temera''||''temérem''||''teméreu''||''temeren''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Afirmatiu||&nbsp;||''tem''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
|-
|Negatiu||&nbsp;||''no temes''||''no tema''||''no temam''||''no temau''||''no temen''
|}
==== Tercera conjugació ====
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
!bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
|-
|Infinitiu ||colspan="6"| ''sentir''
|-
|Gerundi ||colspan="6"| ''sentint''
|-
|Participi ||colspan="6"|''sentit, sentida, sentits, sentides''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present ||''senc/sent''||''sents''||''sent''||''sentim''||''sentiu''||''senten''
|-
|Pretèrit imperfecte
||''sentia''||''senties''||''sentia''||''sentíem''||''sentíeu''||''sentien''
|-
|Pretèrit perfecte simple
||''sentí''||''sentires''||''sentí''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
|-
|Pretèrit perfecte perifràstic
||''vaig sentir''||''vares sentir''||''va sentir''||''vàrem sentir''||''vàreu sentir''||''varen sentir''
|-
|Futur imperfecte
||''sentiré''||''sentiràs''||''sentirà''||''sentirem''||''sentireu''||''sentiran''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|&nbsp;||''sentiria''||''sentiries''||''sentiria''||''sentiríem''||''sentiríeu''||''sentirien''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntivo||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Present||''senta''||''sentes''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
|-
|Pretèrit imperfecte ||''sentira''||''sentires''||''sentira''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
|-
!bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
|-
|Afirmatiu||&nbsp;||''sent''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
|-
|Negatiu||&nbsp;||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
|}
===L'adverbi===
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
===Les preposicions i les conjuncions===
Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>


== Sintaxis ==
== Sintaxis ==
{{AP|Sintaxis del valencià}}
{{AP|Sintaxis del valencià}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Idioma valencià]]
* [[Idioma valencià]]
* [[Normes d'El Puig]]


== Referències ==
== Referències ==
Llínea 401: Llínea 540:
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4


== Vínculs externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]


{{Gramàtiques}}
{{Gramàtiques}}
Llínea 411: Llínea 550:
{{Llengua valenciana}}
{{Llengua valenciana}}


[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Gramàtica_del_valencià»