Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
==== Artículs ==== | ==== Artículs ==== | ||
{{AP|Artículs en valencià}} | {{AP|Artículs en valencià}} | ||
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet | L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''. | ||
====Demostratuis==== | ====Demostratuis==== | ||
{{AP|Demostratius en valencià}} | |||
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: | Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: | ||
| Llínea 82: | Llínea 83: | ||
! Demostratius | ! Demostratius | ||
! Prop | ! Prop | ||
! | ! Distància mija | ||
! LLunt | ! LLunt | ||
|- | |- | ||
| Llínea 160: | Llínea 161: | ||
|0 ||zero || | |0 ||zero || | ||
|- | |- | ||
|1 ||u, una ( | |1 ||u, una (femení) || primer, primera | ||
|- | |- | ||
|2 ||dos (invariable) || segon, | |2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona | ||
|- | |- | ||
|3 ||tres ||tercer, tercera | |3 ||tres ||tercer, tercera | ||
| Llínea 201: | Llínea 202: | ||
|} | |} | ||
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref> | |||
=== Pronoms === | === Pronoms === | ||
| Llínea 245: | Llínea 246: | ||
</center> | </center> | ||
<br /> | <br /> | ||
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma | Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult. | ||
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref> | Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref> | ||
| Llínea 386: | Llínea 387: | ||
=== El verp === | === El verp === | ||
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}} | {{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}} | ||
El [[verp]] en valencià | El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref> | ||
==== Primera conjugació ==== | ==== Primera conjugació ==== | ||
| Llínea 521: | Llínea 522: | ||
===Les preposicions i les conjuncions=== | ===Les preposicions i les conjuncions=== | ||
Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/ | Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref> | ||
Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref> | Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref> | ||
| Llínea 528: | Llínea 529: | ||
{{AP|Sintaxis del valencià}} | {{AP|Sintaxis del valencià}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Idioma valencià]] | * [[Idioma valencià]] | ||
* [[Normes d'El Puig]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 539: | Llínea 540: | ||
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4 | * FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4 | ||
== | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià] | * [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià] | ||
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | * [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | ||
* [ | * [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió] | ||
* [ | * [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions] | ||
{{Gramàtiques}} | {{Gramàtiques}} | ||
| Llínea 549: | Llínea 550: | ||
{{Llengua valenciana}} | {{Llengua valenciana}} | ||
[[Categoria:Valencià]] | |||
[[Categoria:Normes d'El Puig]] | |||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||