Diferència entre les revisions de "Pare Nostre"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') és el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]] i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana. | El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') és el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]] i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana. | ||
El Parenostre està considerat<ref><small>segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia | El Parenostre està considerat<ref><small>segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Iglésies,''¿Cóm orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</small></ref> l'oració cristiana comuna per excelència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Iglésia Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acort en els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos. | ||
== Antecedents del Pare nostre == | == Antecedents del Pare nostre == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
En l'Iglésia primitiva el rés del Pare nostre estava reservat per al moment més alt de la celebració que a la fi el [[catolicisme]] cridaria [[missa]]. La feyen precedir de formules que senyalaven el seu respecte. Estes formules han segut heretades per Iglésies en les seues llitúrgies actuals: en la llitúrgia de l'Iglésia oriental se diu com a introducció: «''Digna't, oh Senyor, concedir-nos que gojosos i sense temeritat, nos atrevim a invocar-li a tu, Deu celestial, com a Pare, i que digam: Pare nostre...''». En la primitiva llitúrgia romana el sacerdot precedia l'oració en la frase: «''nos atrevim a dir''», reconeixent l'enorme audàcia que hi ha a repetir paraules considerades tan santes pel cristianisme. | En l'Iglésia primitiva el rés del Pare nostre estava reservat per al moment més alt de la celebració que a la fi el [[catolicisme]] cridaria [[missa]]. La feyen precedir de formules que senyalaven el seu respecte. Estes formules han segut heretades per Iglésies en les seues llitúrgies actuals: en la llitúrgia de l'Iglésia oriental se diu com a introducció: «''Digna't, oh Senyor, concedir-nos que gojosos i sense temeritat, nos atrevim a invocar-li a tu, Deu celestial, com a Pare, i que digam: Pare nostre...''». En la primitiva llitúrgia romana el sacerdot precedia l'oració en la frase: «''nos atrevim a dir''», reconeixent l'enorme audàcia que hi ha a repetir paraules considerades tan santes pel cristianisme. | ||
== | == Pregària == | ||
Pare nostre, que estas en lo (el) cel: | Pare nostre, que estas en lo (el) cel: | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
dona-nos, Senyor, el dia de hui. | dona-nos, Senyor, el dia de hui. | ||
I perdona | I perdona les nostres ofenses (culpes), | ||
aixina com nosatres perdonem als | aixina com nosatres perdonem als que nos ofenen. | ||
I no nos deixes caure en la tentacio, | I no nos deixes caure en la tentacio, | ||
i lliura-nos del mal. | i lliura-nos del mal. | ||
== Vore també == | |||
* [[Iglésia del Pare Nostre]] | |||
* [[Torcuato Luca de Tena]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||