Diferència entre les revisions de "Química orgànica"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica. | En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica. | ||
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen|halògens]]. | La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen|halògens]]. | ||
== Referències == | |||
* Bockelée-Morvan, D. et al.: «New molecules found in comet C/1995 O1 (Hale-Bopp): Investigating the link between cometary and interstellar material.» En: Astronomy and Astrophysics. 2000, 353, S. 1101-1114 | |||
* D. M. Kiefer "Organic Chemicals' Mauve Beginning" Chem. Eng. News Archive, 1993, vol.71, pp 22–23. doi 10.1021/cen-v071n032.p022 | |||
* S.D. Rodgers, S. D. Charnley: Organic synthesis in the coma of comet Hale-Bopp? En: Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. 2000, 320, 4, S. L61-L64 (Volltext). | |||
* «Química Orgánica y Biológica | IIQ». www.iiq.csic.es. | |||
* «Química Orgánica con énfasis biológico - Chemwiki». chemwiki.ucdavis.edu | |||
== Bibliografia == | |||
* Ilya Prigogine (2012). El nacimiento del tiempo. Buenos Aires, Fábula Tusquets editores. ISBN 978-987-670-087-0 | |||
* Leidy Angélica Aguilera Martínez y Fredy Ramón Garay Garay. «La estructuración de la química orgánica a partir de las teorías dual y unitaria: Una mirada Kuhniana» | |||
* Jr., Wade, Leroy G., (2017). Química orgánica (9ª ed edición). Pearson Educación de México. ISBN 9786073238472. OCLC 978600514 | |||
* P. Eduardo Vitoria, S.J. "Química del Carbono". 2da Edición (1940). Tipografía Católica Casals, San Miguel, España. | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Chemistry}} | |||
{{Química}} | |||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Química orgànica| ]] | [[Categoria:Química orgànica| ]] | ||