Diferència entre les revisions de "Alcàsser de Segòvia"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Alcàsser de Segòvia L''''Alcàsser de Segòvia''', és un palau real situat en la part alta d'una r…») |
(Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:') |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:ALCAZAR DE SEGOVIA (16193485811).jpg|thumb|250px|Alcàsser de Segòvia]] |
L''''Alcàsser de Segòvia''', és un palau real situat en la part alta d'una roca entre els rius Eresma i Clamor, en la ciutat de [[Segòvia]] i apareix documentat per primera volta en l'any [[1122]], encara que és possible que existira en época anterior. | L''''Alcàsser de Segòvia''', és un palau real situat en la part alta d'una roca entre els rius Eresma i Clamor, en la ciutat de [[Segòvia]] i apareix documentat per primera volta en l'any [[1122]], encara que és possible que existira en época anterior. | ||
| − | Va ser una de les residències favorites dels reis de [[Regne de Castella|Castella]], construït en la transició del romànic al gòtic, i en el que destaca la decoració mudéixar dels seus amplis salons. | + | Va ser una de les residències favorites dels reis de [[Regne de Castella|Castella]], construït en la transició del [[romànic]] al [[gòtic]], i en el que destaca la decoració [[mudéixar]] dels seus amplis salons. |
L'edifici s'articula a través de dos patis i posseïx dos torres, la de l'Homenage i la de Juan II. | L'edifici s'articula a través de dos patis i posseïx dos torres, la de l'Homenage i la de Juan II. | ||
| − | Va ser residència favorita d'Alfonso X El Sabio i d'Enrique IV, i d'ell va partir Isabel la Catòlica per a ser proclamada reina de Castella en la plaça major. | + | Va ser residència favorita d'Alfonso X El Sabio i d'Enrique IV, i d'ell va partir [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] per a ser proclamada reina de Castella en la plaça major. |
| − | Devastat per un incendi en l'any [[1862]], va ser posteriorment reconstruït. Alberga en l'actualitat l'Archiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colege d'Artilleria, gestionat pel Patronat de l'Alcázar. | + | Devastat per un incendi en l'any [[1862]], va ser posteriorment reconstruït. Alberga en l'actualitat l'Archiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colege d'Artilleria, gestionat pel ''Patronat de l'Alcázar''. |
| + | == Referències == | ||
| + | * Cáceres y Blanco, Francisco Ignacio (1970). ''El Alcázar de Segovia: Vida y Aventura de un castillo famoso''. Santander: Aldus Velarde | ||
| + | * Illiana Gutiérrez; Laura m, Alberto Fernández Ferrero (2021). ''Segovia, artística y monumental'', pág. 66. EDILERA. ISBN 978-84-948338-8-5 | ||
| + | * [https://viajes.nationalgeographic.com.es/a/11-castillos-medievales-imprescindibles_9864 «Los 15 castillos medievales más bonitos del mundo». viajes.nationalgeographic.com.es] | ||
| + | * Olaya, Vicente G. (26 de septiembre de 2023). «Disney reconoce que el Alcázar de Segovia inspiró el castillo de ‘Blancanieves’». El País | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Chueca Goitia, Fernando (1998). Gráficas Aguirre Campano S.L, ed. ''El Alcázar de Segovia, proa de Castilla y solar de su monarquía''. Madrid: Patronato del Alcázar de Segovia | ||
| + | * [https://www.alcazardesegovia.com/wp-content/uploads/2018/05/el-alcazar-testigo-del-ceremonial-del-reino.pdf Medina Ávila, Carlos J. (2017). Imprenta de la Academia de Artillería, ed. El Alcázar, testigo del ceremonial del Reino. Segovia: Patronato del Alcázar de Segovia] | ||
| + | * Peñalosa Esteban, Isabel (2001). Gráficas Ceyde, ed. ''El Alcázar de Segovia, prisión de estado: la Guerra de Sucesión Española (1701-1714)''. Segovia: Patronato del Alcázar de Segovia. ISBN 84-920458-4-1 | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Palaus]] | ||
| + | [[Categoria:Província de Segòvia]] | ||
[[Categoria:Segòvia]] | [[Categoria:Segòvia]] | ||
Última revisió del 13:57 23 oct 2025
.jpg)
L'Alcàsser de Segòvia, és un palau real situat en la part alta d'una roca entre els rius Eresma i Clamor, en la ciutat de Segòvia i apareix documentat per primera volta en l'any 1122, encara que és possible que existira en época anterior.
Va ser una de les residències favorites dels reis de Castella, construït en la transició del romànic al gòtic, i en el que destaca la decoració mudéixar dels seus amplis salons.
L'edifici s'articula a través de dos patis i posseïx dos torres, la de l'Homenage i la de Juan II.
Va ser residència favorita d'Alfonso X El Sabio i d'Enrique IV, i d'ell va partir Isabel la Catòlica per a ser proclamada reina de Castella en la plaça major.
Devastat per un incendi en l'any 1862, va ser posteriorment reconstruït. Alberga en l'actualitat l'Archiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colege d'Artilleria, gestionat pel Patronat de l'Alcázar.
ReferènciesEditar
- Cáceres y Blanco, Francisco Ignacio (1970). El Alcázar de Segovia: Vida y Aventura de un castillo famoso. Santander: Aldus Velarde
- Illiana Gutiérrez; Laura m, Alberto Fernández Ferrero (2021). Segovia, artística y monumental, pág. 66. EDILERA. ISBN 978-84-948338-8-5
- «Los 15 castillos medievales más bonitos del mundo». viajes.nationalgeographic.com.es
- Olaya, Vicente G. (26 de septiembre de 2023). «Disney reconoce que el Alcázar de Segovia inspiró el castillo de ‘Blancanieves’». El País
BibliografiaEditar
- Chueca Goitia, Fernando (1998). Gráficas Aguirre Campano S.L, ed. El Alcázar de Segovia, proa de Castilla y solar de su monarquía. Madrid: Patronato del Alcázar de Segovia
- Medina Ávila, Carlos J. (2017). Imprenta de la Academia de Artillería, ed. El Alcázar, testigo del ceremonial del Reino. Segovia: Patronato del Alcázar de Segovia
- Peñalosa Esteban, Isabel (2001). Gráficas Ceyde, ed. El Alcázar de Segovia, prisión de estado: la Guerra de Sucesión Española (1701-1714). Segovia: Patronato del Alcázar de Segovia. ISBN 84-920458-4-1