Diferència entre les revisions de "Avions supersonics"
Text reemplaça - 'o mes ' a 'o més ' |
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada' |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Avions de combat militars també volen tan rapit. El trasbordador espacial orbital vola a velocitats supersoniques durant part de la seua missió. | Avions de combat militars també volen tan rapit. El trasbordador espacial orbital vola a velocitats supersoniques durant part de la seua missió. | ||
El primer vol supersonic se realisà el [[14 d'octubre]] de [[1947]]. El pilot [[USA|nortamericà]] Charles “Chuck” Yeager, de l'USAF entrà a l'història ales seus primerencs 24 anys, al pilotejar el primer vol tripulat que superava la velocitat mach 1 (uns 1.100 km/h a 14.000 metros d'altura, dit d'atra forma, alcançà una velocitat de mach 1,06 (700 MPH), a una altitut de 43.000 peus). El guany se realise sobre el desert de Mojave, en | El primer vol supersonic se realisà el [[14 d'octubre]] de [[1947]]. El pilot [[USA|nortamericà]] Charles “Chuck” Yeager, de l'USAF entrà a l'història ales seus primerencs 24 anys, al pilotejar el primer vol tripulat que superava la velocitat mach 1 (uns 1.100 km/h a 14.000 metros d'altura, dit d'atra forma, alcançà una velocitat de mach 1,06 (700 MPH), a una altitut de 43.000 peus). El guany se realise sobre el desert de Mojave, en Califòrnia, a bordo d'unchicotet X-1, [[avió]] coet d'investigacio de color taronja construït per la hui extinta Bell Aircraft. | ||
L'avió, batejat "Glamorous Glennis", pel nom del'esposa de Yeager (Glennis Dickhouse), tenia la forma d'una bala de 50 MM en ales curtes i molt fines (8,75 CM en el punt més gros) per a fer-ho més aerodinàmic i aumentar la seua resistència a l'ona de choc que se produïx travessant la barrera del so. L'aeronau, impulsada per un motor de coet, fon llançada des del ventre d'un B-29 modificat i planejà fins aterrisar en la pista del desert de Mojave. L'avió de producció primera en trencar la barrera del so era un F-86 Canadair Sabre en el primer pilot 'supersonic‘ dona, JacquelineCochran, en els controls, encara que este avió no fon dissenyat en vols supersonics regulars en conte. | L'avió, batejat "Glamorous Glennis", pel nom del'esposa de Yeager (Glennis Dickhouse), tenia la forma d'una bala de 50 MM en ales curtes i molt fines (8,75 CM en el punt més gros) per a fer-ho més aerodinàmic i aumentar la seua resistència a l'ona de choc que se produïx travessant la barrera del so. L'aeronau, impulsada per un motor de coet, fon llançada des del ventre d'un B-29 modificat i planejà fins aterrisar en la pista del desert de Mojave. L'avió de producció primera en trencar la barrera del so era un F-86 Canadair Sabre en el primer pilot 'supersonic‘ dona, JacquelineCochran, en els controls, encara que este avió no fon dissenyat en vols supersonics regulars en conte. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
==Propagació del so quan nos desplacem a velocitat supersonica== | ==Propagació del so quan nos desplacem a velocitat supersonica== | ||
Quan un avió s'acosta a la velocitat del so, les ones sonores que genera, degut a que se desplacen casi a la mateixa velocitat que l'aparat, no poden alvançar-ho en lo que se van acumulant davant de l'avió formant el mur d'aire comprimit (el so no és atra cosa més que una compressio de l'aire). A l'aplegar a la velocitat del so, se produïx de forma brofega una modificació en la compressibilitat de l'aire, | Quan un avió s'acosta a la velocitat del so, les ones sonores que genera, degut a que se desplacen casi a la mateixa velocitat que l'aparat, no poden alvançar-ho en lo que se van acumulant davant de l'avió formant el mur d'aire comprimit (el so no és atra cosa més que una compressio de l'aire). A l'aplegar a la velocitat del so, se produïx de forma brofega una modificació en la compressibilitat de l'aire, nomenada ona de choc. El resultat d'esta distorsió incrementa la resistència a l'alvanç de l'avió que afecta a la sustentació de l'ala i als interruptors de vol. | ||
Per tant, en els avions que no estiguen adequadament dissenyats, és impossible controlar el vol. | Per tant, en els avions que no estiguen adequadament dissenyats, és impossible controlar el vol. | ||
Quan l'avió accelera per damunt de la velocitat del so,alvança a este mur (el so va ara més d'espai que l'avió, en lo que les ones ya no poden seguir-ho) "trencant-ho"; esta trencament provoca el | Quan l'avió accelera per damunt de la velocitat del so,alvança a este mur (el so va ara més d'espai que l'avió, en lo que les ones ya no poden seguir-ho) "trencant-ho"; esta trencament provoca el nomenat "estampit sónic". | ||
Quan el valor del mach (o M, la velocitat de l'avió dividida entre la del so) s'acosta a un, la força de resistència aerodinàmica se“dispar”. | Quan el valor del mach (o M, la velocitat de l'avió dividida entre la del so) s'acosta a un, la força de resistència aerodinàmica se“dispar”. | ||