Diferència entre les revisions de "Carlemany"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Charlemagne.jpg|190px| | [[Image:Charlemagne.jpg|thumb|190px|Carlemany]] | ||
'''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en l'any [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis. | '''Carles I''', conegut com "el Gran", '''Carlemany''' (en [[castellà]] ''Carlomagno''), (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en l'any [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis. | ||
Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de l'any [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de l'any [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident. | Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de l'any [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de l'any [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident. | ||
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una série de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]]. | Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una série de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Carlemany pot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a la consolidació d'una part important d'Europa occidental, i establí els principis de govern que han heretat els grans estats europeus. | Carlemany pot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a la consolidació d'una part important d'Europa occidental, i establí els principis de govern que han heretat els grans estats europeus. | ||
==Context polític== | == Context polític == | ||
En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havien segut cristianisats i [[França]], governada pels merovingis, era el més poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero despuix de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, son eixercits per l'alcalde del palau. | En el [[sigle VI]], els francs germànics de l'oest havien segut cristianisats i [[França]], governada pels merovingis, era el més poderós dels regnes que succeiren a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Pero despuix de la [[Batalla de Tertry]], els merovingis se reduïren a un estat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéants rois”. Casi tots els poders governamentals, son eixercits per l'alcalde del palau. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Despuix de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi. | Despuix de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi. | ||
Despuix | Despuix Carlomagno renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei. | ||
Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una àrea que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central de França, feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]]. | Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una àrea que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central de França, feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]]. | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Carolus Magnus}} | |||
{{DGLV|Carolingi}} | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Història d'Europa]] | [[Categoria:Història d'Europa]] | ||