Diferència entre les revisions de "Idioma Urdu"
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Urdu |nomnatiu=اردو |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Pakistà i Índia |regió= Subcontinent indi |parlants= 104 mil...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
|estats=[[ | |estats=[[Pakistan]] i [[Índia]] | ||
|regió= [[Subcontinent indi]] | |regió= [[Subcontinent indi]] | ||
|parlants= 104 millons | |parlants= 104 millons | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
[[Hindustaní]]<br /> | [[Hindustaní]]<br /> | ||
'''Urdu'''<br /> | '''Urdu'''<br /> | ||
|nació=[[ | |nació=[[Pakistan]], [[Jammu i Cachemira]], [[Uttar]] i [[Pradesh]] ([[Índia]]) | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= No està regulat | |regulat= No està regulat | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
}} | }} | ||
L''''urdu''' és la llengua que es parla fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerada la llengua nacional, mentres que en l'Índia és u dels 24 idiomes oficials del país. | |||
A pesar de la seua condició de llengua nacional de | A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, a soles uns dèu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) el parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage el formen els nomenats "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix de la partició de l'antiga Índia britànica en l'any [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan. | ||
Com a llengua | Com a llengua parlada, l'urdu és pràcticament indistinguible de l'hindi, llengua nacional de l'Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que l'urdu és usat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al mateix temps de l'alfabet àrap. L'hindi, pel contrari, s'escriu en l'alfabet devanagari, originalment empleat per al [[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és usat pels parlants de la religió hindú. Encara que l'idioma coloquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que l'hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com a font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se la denomina a sovint ''hindustaní''. | ||
== Història == | == Història == | ||
L'urdu té el seu orige en la ciutat de [[Delhi]]. Despuix de la conquista mogola de l'Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques, pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos usaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", usada en gran part del nort de l'Índia, que en el [[sigle XVII]] seria coneguda com ''zaban-e-urdu-e-mualla''. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abreviada simplement com "urdu" ("campament"). | |||
Les primeres manifestacions lliteràries | Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. L'urdu, escrit en alfabet persa, se convertiria en el mig d'expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu usada en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres d'activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina l'us escrit de l'urdu sobre l'hindi. | ||
El terme " | El terme "urdu" s'usà com a sinònim de "hindustaní" en l'época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlada. A pesar d'això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien a l'us d'una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com a alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita del llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en l'any [[1947]], quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'usa exclusivament per a referir-se a la norma culta de l'idioma que utilisa l'alfabet persa. Des de la partició, l'urdu usat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens d'orige [[àrap]] mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige [[persa]] i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix. | ||
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern és el llenguage usat en els centres urbans com [[Delhi]], Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) se parla en l'estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de [[Hyderabad]]. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que l'urud estàndart. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu usada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i es sol considerar un dialecte a part. | |||
== | == Vore també == | ||
* [[Idioma hindi]] | * [[Idioma hindi]] | ||
* [[ | * [[Pakistan]] | ||
{{traduït de|es|Urdu}} | {{traduït de|es|Urdu}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||