Diferència entre les revisions de "Sócrates" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 16 edicions intermiges d'6 usuaris)

Llínea 1:

[[Image:Socrates Louvre.jpg|thumb|250px|Sócrates, obra d'art romana del ~~segle~~ I]]

[[Image:Socrates Louvre.jpg|thumb|250px|Sócrates, obra d'art romana del sigle I]]

'''Sócrates''' ([[470 a. C.|470 a. C.]] - [[399 a. C.|399 a. C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]] considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com de l'universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].

'''Sócrates''' ([[470 a. C.|470 a. C.]] - † [[399 a. C.|399 a. C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]], està considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com de l'universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].

== Biografia ==

Naixqué en [[Atenes]], a on vixqué durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en l'història de la seua ciutat natal, i de tota l'[[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li deya "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br />

Quan Sòcrates naixqué, son pare va rebre de l'[[oracle]] el consell de deixar créixer a son fill a la seua, sense reprimir els seus impulsos.

Llínea 13:

Llínea 14:

[[Image:David - The Death of Socrates.jpg|thumb|250px|''La mort de Sócrates'', de [[Jacques-Louis David]] ([[1787]])]]

Morí als 70 anys, l'any [[399 a. C.|399 a. C.]] despuix d'acceptar una condena; li feren beure [[cicuta]], pena que el tribunal que el jujà li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que deixà del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va estimar-se més acatar-la i morir. Realment li varen jujar perque dos dels seus discípuls varen ser tirans que varen atentar contra Atenes. Despuix de la seua mort sorgiren les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que varen tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent de lo bo.~~{{citarequerida}}~~

Morí als 70 anys, l'any [[399 a. C.|399 a. C.]] despuix d'acceptar una condena; li feren beure [[cicuta]], pena que el tribunal que el jujà li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que deixà del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va estimar-se més acatar-la i morir. Realment li varen jujar perque dos dels seus discípuls varen ser tirans que varen atentar contra Atenes. Despuix de la seua mort sorgiren les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que varen tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent de lo bo.

La sabuderia de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que se'n tenen i, des d'ahí, construir coneiximents més sòlits.

Llínea 21:

Llínea 22:

El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu punt més fort per a conseguir l'atenció de les persones.

Sòcrates no va escriure cap obra perque crea que cada u havia de desenrollar les seues pròpies idees. Coneixem les seues idees perqué [[Plató]] es va basar en elles per a escriure els seus diàlecs.

== Cites ==

{{Cita|El verdader saber està en reconéixer la pròpia ignorança.|Sócrates}}

{{Cita|El secret del canvi és enfocar tota la teua energia, no en la lluita contra lo vell, sino en la construcció de lo nou.|Sócrates}}

== Referències ==

* Brun, Jean (1995). Sócrates. Publicaciones Cruz O., S. A. p. 21. ISBN 9789682001598. Consultado el 8 de junio de 2012. «Sócrates nació en Atenas, en el demo de Alopecia, entre 470 y 469 a. C. »

* Cerqueiro, Daniel (2016). Ed. Pequeña Venecia, ed. Sócrates, su legado sobre la Areté y qué es el Hombre. Buenos Aires: Buenos Aires: Ediciones Pequeña Venecia. p. 338. ISBN 978-987-9239-25-4. ISBN 978-987-9239-25-4

* Giner, Salvador (2008). Historia del pensamiento social. Editorial Ariel. p. 38. ISBN 9788434434837

* Nails, Debra (2017). Zalta, Edward N., ed. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2017 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University

* Ríos Pedraza, Francisco; Haya Segovia, Fernando (2009). «La filosofía antigua»

== Bibliografia ==

* Apuleyo, Lucio (1984). La metamorfosis o El asno de oro; Las floridas; El demonio de Sócrates. Barcelona: Omega. ISBN 978-84-7082-261-2

* Aristófanes (2002). Las nubes. Madrid: Ediciones Clásicas. ISBN 978-84-7882-489-2

* Aristóteles (1988/2005). Obras completas. Madrid: Gredos

* Jenofonte (1993). Recuerdos de Sócrates; Económico; Banquete; Apología de Sócrates. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1619-0

* Platón (2003). Diálogos. Obra completa. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1487-5

* Plutarco (1996). Obras morales y de costumbres (Moralia). Volumen VIII: Sobre el amor a la riqueza; Sobre la falsa vergüenza; Sobre la envidia y el odio; De cómo alabarse sin despertar envidia; De la tardanza de la divinidad en castigar; Sobre el hado; Sobre el demon de Sócrates; Sobre el destierro; Escrito de consolación a su mujer. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1804-0

== Enllaços externs ==

* [https://www.cervantesvirtual.com/buscador/?q=Socr%C3%A1tes Socrátes. Biblioteca Virtual Cervantes]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs grecs]]

[[Categoria:Antiga Grècia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Socrates Louvre.jpg|thumb|250px|Sócrates, obra d'art romana del segle I]]
+[[Image:Socrates Louvre.jpg|thumb|250px|Sócrates, obra d'art romana del sigle I]]
-'''Sócrates''' ([[470 a. C.|470&nbsp;a.&nbsp;C.]] - [[399 a. C.|399&nbsp;a.&nbsp;C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]] considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com de l'universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].
+'''Sócrates''' ([[470 a. C.|470&nbsp;a.&nbsp;C.]] - † [[399 a. C.|399&nbsp;a.&nbsp;C.]]) fon un [[filòsof]] [[grec]], està considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com de l'universal i com a precursor de [[Plató]] i [[Aristòteles]], sent els tres representants fonamentals de la [[filosofia grega]].
 == Biografia ==
 Naixqué en [[Atenes]], a on vixqué durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en l'història de la seua ciutat natal, i de tota l'[[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li deya "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br />
 Quan Sòcrates naixqué, son pare va rebre de l'[[oracle]] el consell de deixar créixer a son fill a la seua, sense reprimir els seus impulsos.
@@ Llínea 13: / Llínea 14: @@
 [[Image:David - The Death of Socrates.jpg|thumb|250px|''La mort de Sócrates'', de [[Jacques-Louis David]] ([[1787]])]]
-Morí als 70 anys, l'any [[399 a. C.|399&nbsp;a.&nbsp;C.]] despuix d'acceptar una condena; li feren beure [[cicuta]], pena que el tribunal que el jujà li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que deixà del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va estimar-se més acatar-la i morir. Realment li varen jujar perque dos dels seus discípuls varen ser tirans que varen atentar contra Atenes. Despuix de la seua mort sorgiren les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que varen tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent de lo bo.{{citarequerida}}
+Morí als 70 anys, l'any [[399 a. C.|399&nbsp;a.&nbsp;C.]] despuix d'acceptar una condena; li feren beure [[cicuta]], pena que el tribunal que el jujà li oferia per a morir per no reconéixer els deus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut. Segons relata Plató en l'apologia que deixà del seu mestre, este va poder haver eludit la condena, gràcies als amics que encara conservava, pero va estimar-se més acatar-la i morir. Realment li varen jujar perque dos dels seus discípuls varen ser tirans que varen atentar contra Atenes. Despuix de la seua mort sorgiren les escoles socràtiques, l'[[Acadèmia]] Platònica, les menors, dos de moral i dos de dialèctica, que varen tindre en comú la busca de la virtut a través del coneiximent de lo bo.
 La sabuderia de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que se'n tenen i, des d'ahí, construir coneiximents més sòlits.
@@ Llínea 21: / Llínea 22: @@
 El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu punt més fort per a conseguir l'atenció de les persones.
 Sòcrates no va escriure cap obra perque crea que cada u havia de desenrollar les seues pròpies idees. Coneixem les seues idees perqué [[Plató]] es va basar en elles per a escriure els seus diàlecs.
+== Cites ==
+{{Cita|El verdader saber està en reconéixer la pròpia ignorança.|Sócrates}}
+{{Cita|El secret del canvi és enfocar tota la teua energia, no en la lluita contra lo vell, sino en la construcció de lo nou.|Sócrates}}
+== Referències ==
+* Brun, Jean (1995). Sócrates. Publicaciones Cruz O., S. A. p. 21. ISBN 9789682001598. Consultado el 8 de junio de 2012. «Sócrates nació en Atenas, en el demo de Alopecia, entre 470 y 469 a. C. »
+* Cerqueiro, Daniel (2016). Ed. Pequeña Venecia, ed. Sócrates, su legado sobre la Areté y qué es el Hombre. Buenos Aires: Buenos Aires: Ediciones Pequeña Venecia. p. 338. ISBN 978-987-9239-25-4. ISBN 978-987-9239-25-4
+* Giner, Salvador (2008). Historia del pensamiento social. Editorial Ariel. p. 38. ISBN 9788434434837
+* Nails, Debra (2017). Zalta, Edward N., ed. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2017 edición). Metaphysics Research Lab, Stanford University
+* Ríos Pedraza, Francisco; Haya Segovia, Fernando (2009). «La filosofía antigua»
+== Bibliografia ==
+* Apuleyo, Lucio (1984). La metamorfosis o El asno de oro; Las floridas; El demonio de Sócrates. Barcelona: Omega. ISBN 978-84-7082-261-2
+* Aristófanes (2002). Las nubes. Madrid: Ediciones Clásicas. ISBN 978-84-7882-489-2
+* Aristóteles (1988/2005). Obras completas. Madrid: Gredos
+* Jenofonte (1993). Recuerdos de Sócrates; Económico; Banquete; Apología de Sócrates. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1619-0
+* Platón (2003). Diálogos. Obra completa. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1487-5
+* Plutarco (1996). Obras morales y de costumbres (Moralia). Volumen VIII: Sobre el amor a la riqueza; Sobre la falsa vergüenza; Sobre la envidia y el odio; De cómo alabarse sin despertar envidia; De la tardanza de la divinidad en castigar; Sobre el hado; Sobre el demon de Sócrates; Sobre el destierro; Escrito de consolación a su mujer. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1804-0
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Socrates}}
+* [https://www.cervantesvirtual.com/buscador/?q=Socr%C3%A1tes Socrátes. Biblioteca Virtual Cervantes]
+[[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Filòsofs]]
+[[Categoria:Filòsofs grecs]]
+[[Categoria:Antiga Grècia]]