L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Idioma manés"

desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
73 477 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Manés |nomnatiu=Gaelg Vanninagh Gailck Vanninagh |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Regne Unit |regió=Illa de Man |parlants= ...».
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 40 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 23: Llínea 23:
|mapa=
|mapa=
}}
}}
L''''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh'' o ''Gailck Vanninagh'') és una llengua celta parlada en l'[[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[mar d'Irlanda]] que constituïx una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al [[Regne Unit]].


El '''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlà en la [[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que constituix una dependència autogovernà de la corona britànica que no perteneix al [[Regne Unit]].
== Història ==
L'arribada de l'idioma goidèlic a l'Illa de Man aconteny entre els [[sigle IV|sigles IV]] i [[sigle V|V]] d. C. quan invasions d'habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en l'illa, sustituint esta a una suposta llengua britànica parlà fins a llavors allí.


== Història ==
L'illa de Man, i en ella la llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre l'any [[800]] i l'any [[815]], els [[vikings]] arribaren a l'illa de Man essencialment pel pillage. Entre l'any [[850]] i l'any [[900]], s'establiren sobre l'illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre l'any [[990]] i l'any [[1079]] finalment, l'illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades.  
L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí.


En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invaions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegà baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué sujeta als poderossos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.
Durant tot el periodo escandinau, l'illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valdre els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en l'any [[885]], de [[Magnus III]] al final del [[sigle XI]], o de Hakon IV a partir de l'any [[1217]].


A partir del sigle XIII la illa es disputà pels anglosaxons i escocessos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.
A partir del [[sigle XIII]] l'illa és disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart fon un senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la [[Corona Britànica]].


== Conservació ==
== Conservació ==
Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué hasda el sigle XVIII, i no sigué hasda mijans del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.
Durant tots estos periodos històrics de l'illa el gaèlic sobrevixqué fins al [[sigle XVIII]], i no fon fins mitat del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència.


Al pasar Man al àrea de influència angles a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aillament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colonos anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.
Al passar Man a l'àrea d'influència anglesa a partir del [[sigle XIV]], tras els sigles de domini escandinau, l'anglés se va establir com a llengua llegal i de l'administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-lo, en el manés. En motiu de l'aïllament geogràfic de l'illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.


En tot i això, el empobreiximent de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.
Encara que l'empobriment de l'illa a partir del [[sigle XVII]] obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en l'apertura de l'illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.


En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en recivir el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.
En l'any [[1821]] parlava manés regularment el 30% de la població, sent la generació naixcuda entre [[1860]] i [[1880]], l'última en rebre el manés com a llengua materna. En l'any [[1901]] sols el parlaven 970 persones i l'últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el [[27 de decembre]] de l'any [[1974]] en 97 anys d'edat.


Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han adeprés com a segon llengua i que intenten potenciaro i normalisaro front al an´lés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasà com la actual.
En extinguir-se a finals del [[sigle XIX]] com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que ho han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-la i normalisar-la front a l'[[anglés]], la seua llengua materna. Ya en [[1999]] es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir, la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de l'illa de Man i estudiar, cultivar i publicar la lliteratura en manés, tant la passada com l'actual.
 
   
== Veja's també ==
== Vore també ==
* [[Illa de Man]]
* [[Illa de Man]]
* [[Regne Unit]]
* [[Regne Unit]]
         
== Referències ==
{{traduït de|es|Idioma manés}}
{{traduït de|es|Idioma manés}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Manx language}}
{{Llengües del Regne Unit}}
{{Llengües del Regne Unit}}
{{Llengües celtes}}


[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Idioma_manés»