Diferència entre les revisions de "Segura"
Text reemplaça - 'm son ' a 'm són ' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
| Cenajo: 17,1 m³/s <br/> | | Cenajo: 17,1 m³/s <br/> | ||
[[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/> | [[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/> | ||
[[ | [[Oriola]]: 5 m³/s <br/> | ||
[[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s | [[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s | ||
|- style="vertical-align: top;" | |- style="vertical-align: top;" | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
[[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]] | [[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]] | ||
[[File:Elpuenteviejo.JPG|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]] | [[File:Elpuenteviejo.JPG|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]] | ||
[[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.]] | [[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados ([[Oriola]]), Alacant.]] | ||
[[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en Oriola, Alacant]] | [[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en [[Oriola]], Alacant]] | ||
[[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]] | [[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en [[Guardamar del Segura]]]] | ||
===Curs alt=== | === Curs alt === | ||
Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans. | Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans. | ||
===Curs mig=== | === Curs mig === | ||
Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]]. | Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]]. | ||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]]. | Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]]. | ||
Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep | Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep són els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha segut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]]. | ||
===Curs baix=== | ===Curs baix=== | ||
| Llínea 162: | Llínea 162: | ||
== Poblacions que travessa == | == Poblacions que travessa == | ||
*En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]]. | * En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]]. | ||
*En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]]. | * En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]]. | ||
== Pantans i embassaments == | == Pantans i embassaments == | ||
| Llínea 188: | Llínea 188: | ||
Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits: | Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits: | ||
*Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula) | * Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula) | ||
*Pliego: 8,91 hm³ (Pliego) | * Pliego: 8,91 hm³ (Pliego) | ||
*Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera) | * Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera) | ||
*Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe) | * Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe) | ||
*La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe) | * La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe) | ||
*Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María) | * Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María) | ||
*Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra) | * Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra) | ||
*Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés) | * Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés) | ||
*Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo) | * Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo) | ||
*Bayco | * Bayco | ||
*Boquerón (Rambla del Boquerón) | * Boquerón (Rambla del Boquerón) | ||
*Judío | * Judío | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Horta de Múrcia]] | * [[Horta de Múrcia]] | ||
*[[Vega Baixa del Segura]] | * [[Vega Baixa del Segura]] | ||
*[[Vega Mija del Segura]] | * [[Vega Mija del Segura]] | ||
*[[Contaminació del Riu Segura]] | * [[Contaminació del Riu Segura]] | ||
*[[Espais naturals de la Regió de Múrcia]] | * [[Espais naturals de la Regió de Múrcia]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Listaref}} | {{Listaref}} | ||
| Llínea 218: | Llínea 218: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Traduït de|es|Río_Segura}} | {{Traduït de|es|Río_Segura}} | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Segura River}} | |||
[[Categoria:Rius d'Espanya]] | [[Categoria:Rius d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Riu Segura]] | [[Categoria:Riu Segura]] | ||