Diferència entre les revisions de "Passodoble" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 3:

El '''passodoble''' o '''pas-doble''' és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música.

~~Sembla~~ ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.

Pareix ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.

A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]], entorn a les [[Festes de Moros i Cristians|festes de Moros i Cristians]].

Llínea 27:

=== Taurins ===

* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, Amparito Roca, El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.

* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, [[Amparito Roca]], El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.

=== Militars ===

Llínea 35:

=== Populars ===

* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, Valéncia.

* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, [[Valéncia (passodoble)|Valéncia]].

=== Banda ===

* [[Paquito el Chocolatero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.

* [[Paquito el Chocolatero]], [[El Bequetero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.

== Passodobles estrangers ==

En uns atres ~~paíssos~~, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat.

En uns atres països, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat.

== Referències ==

* Gascón, Rafael (1919). «Cielo andaluz». Library of Congress, Department of Special Collections, Davidson Library, University of California, Santa Barbara

* Mignano Crawford, Sheri (2008). Melodías de mandolina (3.ª edición). Petaluma, CA: Zighi Baci. pp. 11-13. ISBN 978-0976372233

* Santoro, Salvador (15 de octubre de 2015). «"Silverio Pérez”, pasodoble de Agustín Lara». Jaén Taurino

== Bibliografia ==

* Adshead-Lansdale, J. (Ed) (1994) Dance History: An Introduction. Routledge. ISBN 0-415-09030-X

* Berenguer González, Ramón T. (2008). "Pasodobles de España". ISBN 6914850

* Carter, A. (1998) The Routledge Dance Studies Reader. Routledge. ISBN 0-415-16447-8

* Cohen, S, J. (1992) Dance As a Theatre Art: Source Readings in Dance History from 1581 to the Present. Princeton Book Co. ISBN 0-87127-173-7.

* Dunning, Jennifer (11 de marzo de 1989). «Review/Dance; Recalling the Spirit of Doris Humphrey». The New York Times

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 El '''passodoble''' o '''pas-doble''' és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música.
-Sembla ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.
+Pareix ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.
 A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]], entorn a les [[Festes de Moros i Cristians|festes de Moros i Cristians]].
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 === Taurins ===
-* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, Amparito Roca, El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.
+* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu, El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, [[Amparito Roca]], El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.
 === Militars ===
@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 === Populars ===
-* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, Valéncia.
+* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, [[Valéncia (passodoble)|Valéncia]].
 === Banda ===
-* [[Paquito el Chocolatero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.
+* [[Paquito el Chocolatero]], [[El Bequetero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble, Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.
 == Passodobles estrangers ==
-En uns atres paíssos, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat.
+En uns atres països, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat.
+== Referències ==
+* Gascón, Rafael (1919). «Cielo andaluz». Library of Congress, Department of Special Collections, Davidson Library, University of California, Santa Barbara
+*  Mignano Crawford, Sheri (2008). Melodías de mandolina (3.ª edición). Petaluma, CA: Zighi Baci. pp. 11-13. ISBN 978-0976372233
+* Santoro, Salvador (15 de octubre de 2015). «"Silverio Pérez”, pasodoble de Agustín Lara». Jaén Taurino
+== Bibliografia ==
+* Adshead-Lansdale, J. (Ed) (1994) Dance History: An Introduction. Routledge. ISBN 0-415-09030-X
+* Berenguer González, Ramón T. (2008). "Pasodobles de España". ISBN 6914850
+* Carter, A. (1998) The Routledge Dance Studies Reader. Routledge. ISBN 0-415-16447-8
+* Cohen, S, J. (1992) Dance As a Theatre Art: Source Readings in Dance History from 1581 to the Present. Princeton Book Co. ISBN 0-87127-173-7.
+* Dunning, Jennifer (11 de marzo de 1989). «Review/Dance; Recalling the Spirit of Doris Humphrey». The New York Times
 == Enllaços externs ==