Diferència entre les revisions de "Lambert Palmart"

Lambert Palmart fon un impressor d'origen flamenc, afincat en Valéncia en el [[sigle XV]], responsable de l'edició del primer llibre imprès en [[valencià]] i, que fon també el primer llibre literari imprès en la [[Península Ibèrica]]: ''Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria''.

Encara que les ''Les obres o trobes...'' no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisi del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller.

Les obres o trobes és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en [[castellà]] i un en [[italià]], presentats a un certamen poètic que havia tingut a [[Bernat Fenollar]] com a secretari del jurat. La tipografia emprada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.

Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart va eixir també la nomenada ''[[Bíblia Valenciana]]'', impresa entre [[febrer]] de [[1477]] i [[març]] de [[1478]], traducció completa al valencià dels textos bíblics, atribuïda a [[Bonifaci Ferrer]] –germà de [[sant Vicent Ferrer]]. També publicà un ''Salustri'' i el ''Comprehensorium'' de Joan Filipò ([[1475]]). També imprimí el ''Primer del Crestià'' de [[Francesc Eiximenis]] en l'any [[1483]], i la primera mitat del ''Dotzè del Crestià'', també de Francesc Eiximenis, en l'any [[1484]].

Un argenter castellà resident a València, Alfonso Fernández de Córdoba, va aprendre de Palmart i va treballar també per als germans Vizlant.

Palmart va continuar el negoci fins a l'any 1493 i va publicar una dotzena de títols en total.

Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué seu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havia diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs. També destacaven una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].