Diferència entre les revisions de "Burdeus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Le Grand Escalier.jpg|250px|thumbnail|right|Marsella]]
+
[[Archiu:Bordeaux - Grand Théâtre 4.jpg|300px|thumbnail|right|Gran Teatre de Burdeus.]]
 
+
[[Archiu:GaronneBordeaux.jpg|thumbnail|El riu Garona al seu pas per Burdeus.]]
 
+
'''Burdeus''' (''Bordèu'' en [[occità]]; ''Bordeaux'' en [[francés]]) és un [[municipi]] [[França|francès]], situat en el departament de [[Gironda]] i en la regió d'[[Aquitània]]. En l'any [[2007]] tenia 230.000 habitants.
'''Marsella''' (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en [[occità]], Marseille en [[francès]]) és una ciutat francesa que es troba en el departament de les Boques del Roine i en la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella es nomenen marsellesos.
 
 
 
Marsella és la segona ciutat més habitada de [[França]] en una població de més de 820.900 habitants, és un important centre econòmic ifrancès, agrupant prop d'1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del [[Mediterraneu]], tercer en importància d'[[Europa]] despuix de [[Rotterdam]] i [[Anvers]], centre d'important activitat industrial especialisat en la petroquímica i el refinament de [[petroleu]], construcció naval i indústries diverses, és també un nuc de comunicacions de les rutes d'enllaç entre [[París]], [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[Espanya]].  
 
 
 
Marsella és també seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer orde fundat en l'any [[1409]].
 
 
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Marsella és una aglomeració urbana del sur de França, Marsella, del grec Massilia, és el primer port francès, i fa gala de capital del sur de França.
+
Està atravessada pel riu [[Garona]]. Té un port accessible per als barcos, ademés la major part fan parada abans, en la [[Gironda]], principalment en [[Verdon]]. l'últim pont sobre el riu Garona, el pont d'Aquitània, més avant, el Garona solament és franquejable per mig de transbordadors.
 
 
== Història ==
 
Se la coneix com la Ciutat Focèa en occità (i la Cité Phocéenne en francès), ya que va ser fundada en l'any [[600 a. C.]] per uns mariners grecs de Focea. Va ser nomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Este nom, va passar a Massília en l'época [[Antiga Roma|romana]].
 
  
== Llocs d'interès ==
+
Despuix d'un ràpit periodo de despoblació i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilisat. Al mateix temps, la seua àrea metropolitana es desenrolla en un ritme ràpit, a causa d'una forta expansió urbanística. Esta expansió és deguda al fet de que les cases rarament excedixen de les dos o tres plantes, inclús en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.
  
* Les Calanques
+
Despuix d'haver abandonat un proyecte de metro llauger automàtic del tipo VAL (Vehícul Automàtic Llauger), la ciutat es va dotar d'una ret de tramvia, inaugurada el [[21 de decembre]] de [[2003]]. Una de les seues particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques ya que els tranvies reben el suministre elèctric des del sòl.
* La basílica de Notre-Dame de la Garde, d'estil romànic-bizantí.
 
* L'abadia de Sant Victor
 
* El barri històric dels artesans del Panier
 
* La Vielle Charité, construïda en el sigle XVII
 
* El Port Vell, en l'ajuntament
 
* La catedral de Santa Maria la Major, d'estil romànic-bizantí
 
* La font monumental de Palais Longchamp
 
* La gran escala, accés monumental a l'estació de ferrocarril de Sant Carles.
 
* La Unitat d'Habitació de Le Corbusier, que figura inscrita en la llista de Patrimoni Mundial de la [[Unesco]].
 
* Estadi Velòdrom, de l'Olympique de Marseille
 
* Les calanques de Marsella (o Cales de Cassis)
 
* L'illa i el castell d'If.
 
* El passeig de la Corniche.
 
* El barri de l'Estaca (un paisage pintat assíduament per Cézanne) i el de Château Gombert
 
* Museu Cantini, dedicat a l'art modern
 
* Museu d'Història de Marsella, completament renovat en l'any [[2013]], en una important colecció arqueològica
 
  
== Referències ==
+
== Demografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Bouiron|nom=Marc|capítol= De l'Antiquité tardive au Moyen Âge|títol= Marseille au Moyen Âge, entre Provence et Méditerranée. Les horizons d'une ville portuaire|editorial= Desiris Eds|any= 2009|isbn= 2915418357}}
+
Segons el cens de l'any [[1999]], tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. En febrer de [[2004]], s'estimava una població d'uns 229.500 habitants en la ciutat.
* {{ref-llibre|cognom=Brunaux|nom=Jean-Louis|títol=Nos ancêtres les Gaulois|editorial=Seuil|any=2012}}
+
{{DemogFR
* {{ref-llibre|cognom= Hogain|nom=Raithi O.|títol=The Celts: a history|editorial=Boydell and Brewer |any=2006}}
+
| 1793 = {{formatnum:104676}}
* {{ref-llibre|cognom= Kinzl|nom=Konrad H.|títol=A Companion to the Classical Greek World| editorial=Blackwell |any=2006}}
+
| 1800 = {{formatnum:91652}}
* {{ref-llibre|cognom=Rosières|nom=Raoul|títol=Recherches critiques sur l'histoire religieuse de la France|editorial=Laisney|any=1879}}
+
| 1806 = {{formatnum:92219}}
* {{ref-llibre|cognom= Dhondt|nom= Jan|títol=L'Alta Edat Mitjana|editorial= Siglo XXI|lloc= Mèxic|any= 1999|isbn=968-23-0026-6}}
+
| 1821 = {{formatnum:89202}}
* {{ref-llibre|cognom=Taylor|nom=R.A.|títol=A Bibliographical Guide to the Study of Troubadours and Old Occitan Literature|editorial=Literary Criticism|any=2015}}
+
| 1831 = {{formatnum:99062}}
 +
| 1836 = {{formatnum:98705}}
 +
| 1841 = {{formatnum:104686}}
 +
| 1846 = {{formatnum:125520}}
 +
| 1851 = {{formatnum:130927}}
 +
| 1856 = {{formatnum:149928}}
 +
| 1861 = {{formatnum:162750}}
 +
| 1866 = {{formatnum:194241}}
 +
| 1872 = {{formatnum:194055}}
 +
| 1876 = {{formatnum:215140}}
 +
| 1881 = {{formatnum:221305}}
 +
| 1886 = {{formatnum:240582}}
 +
| 1891 = {{formatnum:252415}}
 +
| 1896 = {{formatnum:256906}}
 +
| 1901 = {{formatnum:256638}}
 +
| 1906 = {{formatnum:251947}}
 +
| 1911 = {{formatnum:261678}}
 +
| 1921 = {{formatnum:267409}}
 +
| 1926 = {{formatnum:256026}}
 +
| 1931 = {{formatnum:262990}}
 +
| 1936 = {{formatnum:258348}}
 +
| 1946 = {{formatnum:253751}}
 +
| 1954 = {{formatnum:257946}}
 +
| 1962 = {{formatnum:249688}}
 +
| 1968 = {{formatnum:266662}}
 +
| 1975 = {{formatnum:223131}}
 +
| 1982 = {{formatnum:208159}}
 +
| 1990 = {{formatnum:210336}}
 +
| 1999 = {{formatnum:215374}}
 +
| date1 =2006|pop1 = {{formatnum:232260}}
 +
| date2= 2008|pop2 = {{formatnum:235891}}
 +
| date3= 2009|pop3 = {{formatnum:236725}}
 +
| date4= 2010|pop4 = {{formatnum:239157}}
 +
|sources= EHESS
 +
}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [http://www.bordeaux.fr/ Ajuntament de Burdeus]
 +
* [http://www.bordeaux-tourisme.com/ Oficina de turisme de Burdeus]
  
 
[[Categoria:Municipis de França]]
 
[[Categoria:Municipis de França]]

Última revisió del 18:55 20 maig 2024

Gran Teatre de Burdeus.
El riu Garona al seu pas per Burdeus.

Burdeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francés) és un municipi francès, situat en el departament de Gironda i en la regió d'Aquitània. En l'any 2007 tenia 230.000 habitants.

Geografia[editar | editar còdic]

Està atravessada pel riu Garona. Té un port accessible per als barcos, ademés la major part fan parada abans, en la Gironda, principalment en Verdon. Té l'últim pont sobre el riu Garona, el pont d'Aquitània, més avant, el Garona solament és franquejable per mig de transbordadors.

Despuix d'un ràpit periodo de despoblació i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilisat. Al mateix temps, la seua àrea metropolitana es desenrolla en un ritme ràpit, a causa d'una forta expansió urbanística. Esta expansió és deguda al fet de que les cases rarament excedixen de les dos o tres plantes, inclús en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Despuix d'haver abandonat un proyecte de metro llauger automàtic del tipo VAL (Vehícul Automàtic Llauger), la ciutat es va dotar d'una ret de tramvia, inaugurada el 21 de decembre de 2003. Una de les seues particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques ya que els tranvies reben el suministre elèctric des del sòl.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens de l'any 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. En febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants en la ciutat. Plantilla:DemogFR

Enllaços externs[editar | editar còdic]