Diferència entre les revisions de "Anticapitalisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 32:

== Anarquisme ==

Els [[anarquisme|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, lo que podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]].

Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]].

== ~~Feixisme~~ ==

== Fascisme ==

Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s ~~feixistes~~ obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s fascistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

En el fascisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 == Anarquisme ==
+{{AP|Anarquisme}}
 Els [[anarquisme|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, lo que podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]].
 Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]].
-== Feixisme ==
+== Fascisme ==
 {{AP|Fascisme}}
-Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].
+Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s fascistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].
 En el fascisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.