Diferència entre les revisions de "Enki" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[File:Copia de Enki.jpg|thumb|250px|Enki]]

'''Enki''' (sumeri: 𒂗𒆠) o '''Ea''' fon una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en atres ciutats, especialment en Ur. Residia en l'~~Apsu~~.

'''Enki''' (sumeri: 𒂗𒆠) o '''Ea''' fon una [[Mitologia sumèria|divinitat sumèria]] de la ciutat d'Èridu, venerada també en atres ciutats, especialment en [[Ur]]. Residia en l'[[Apsú]].

En la mitologia sumèria i babilònica, Enki (A = Senyor, ki = terra), o Ea, com el nomenaven els accadis babilonis, és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment en el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons esta mitologia, reina en l'~~Apsu~~, un territori situat en la profunditat de la terra, mentres que [[Enlil]] és el senyor de l'aire, el que ostenta la soberania en la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fon "creador") és el ~~déu~~ de la sabiduria, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres ~~déus~~ més importants de la cultura mesopotàmica.

En la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], Enki (A = Senyor, ki = terra), o '''Ea''', com el nomenaven els [[Mitologia acadia|accadis]] babilonis, és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment en el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons esta mitologia, reina en l'Apsú, un territori situat en la profunditat de la terra, mentres que [[Enlil]] és el senyor de l'aire, el que ostenta la soberania en la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fon "creador") és el [[deu]] de la sabiduria, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres deus més importants de la cultura mesopotàmica.

== Símbols ==

Els seus símbols eren la [[cabra]] i el [[peix]], que més tart és varen refondre en una única bèstia nomenada capricorn. Per este motiu, astronòmicament, s'associa a les constelacions d'Aquari i Capricorn, encara que també se'l relaciona en el planeta [[Mercuri]]. És representa com una figura masculina portant o abocant [[aigua]].

== Vore també ==

* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]

* [[Ninhursag]]

* [[Nudimmud]]

== Referències ==

* John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org]

* Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com]

* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

== Bibliografia ==

* ~~Jordan Michael~~, ~~''Enciclopèdia dels deus''~~

* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia

* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351

* González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid

* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Mitologia]]

[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]

[[Categoria:Mitologia babilònica]]

[[Categoria:Mitologia sumèria]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Copia de Enki.jpg|thumb|250px|Enki]]
-'''Enki''' (sumeri: 𒂗𒆠) o '''Ea''' fon una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en atres ciutats, especialment en Ur. Residia en l'Apsu.
+'''Enki''' (sumeri: 𒂗𒆠) o '''Ea''' fon una [[Mitologia sumèria|divinitat sumèria]] de la ciutat d'Èridu, venerada també en atres ciutats, especialment en [[Ur]]. Residia en l'[[Apsú]].
-En la mitologia sumèria i babilònica, Enki (A = Senyor, ki = terra), o Ea, com el nomenaven els accadis babilonis, és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment en el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons esta mitologia, reina en  l'Apsu, un territori situat en la profunditat de la terra, mentres que [[Enlil]] és el senyor de l'aire, el que ostenta la soberania en la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fon "creador") és el déu de la sabiduria, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres déus més importants de la cultura mesopotàmica.
+En la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], Enki (A = Senyor, ki = terra), o '''Ea''', com el nomenaven els [[Mitologia acadia|accadis]] babilonis, és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment en el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons esta mitologia, reina en  l'Apsú, un territori situat en la profunditat de la terra, mentres que [[Enlil]] és el senyor de l'aire, el que ostenta la soberania en la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fon "creador") és el [[deu]] de la sabiduria, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres deus més importants de la cultura mesopotàmica.
 == Símbols ==
 Els seus símbols eren la [[cabra]] i el [[peix]], que més tart és varen refondre en una única bèstia nomenada capricorn. Per este motiu, astronòmicament, s'associa a les constelacions d'Aquari i Capricorn, encara que també se'l relaciona en el planeta [[Mercuri]]. És representa com una figura masculina portant o abocant [[aigua]].
+== Vore també ==
+* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]
+* [[Ninhursag]]
+* [[Nudimmud]]
+== Referències ==
+* John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org]
+* Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com]
+* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
+* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
+* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
 == Bibliografia ==
-* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
+* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
+* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
+* González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
+* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Enki}}
 [[Categoria:Mitologia]]
+[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
+[[Categoria:Mitologia babilònica]]
 [[Categoria:Mitologia sumèria]]