Diferència entre les revisions de "Nubnefer"

Última revisió del 19:29 5 nov 2025

Nubnefer fon un faraó de la dinastia II de l'antic Egipte. Es creu que seria el sisè de la llista i que només va regnar en el Baix Egipte en capital en Memfis, mentres Peribsen (i abans Sekhemib) regnaven en l'Alt Egipte, en capital en Abidos o Tinis. Hi ha troballes que nomenen un faraó de l'antic Egipte nomenat Kara que s'ha suggerit identificar en Nubnefer perque en la seua llista Manethó el nomena com a Khaires.

El seu nom Netsu-biti fon Nwbnefer (Nubnefer), que Kaplony llegix com a Nfr-nb (Nefreneb) i el coloca entre Weneg i Sened, i atres llegixen com a Nefernub.

Només se'l coneix per inscripcions trobades en Saqqara. La llista d'Abidos no el nomena i la de Saqqara i el papir de Torí nomenen un faraó Kara, pero Nubnefer podria ser un faraó en l'espai o llacuna (Hudjefa) deixat pels escribes (hi varen escriure Hudjefa, pero supostament no com a nom d'un faraó, sinó com a equivalent a "desconegut").

Les seues inscripcions estan en el complex funerari de Djoser, em les galeries de l'est i en el forat de la casa del tesor al sur. Es tracta d'inscripcions gravades en gerres de pedra.

El seu regnat degué ser curt. Provablement només mesos o un parell d'anys com a molt.

La seua tomba no s'ha trobat encara, pero com les dels atres faraons de l'època se suposa que està en Saqqara.

Com a successor, es coloca Neferkare.

ReferènciesEditar

Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

BibliografiaEditar

Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 El seu nom Netsu-biti fon Nwbnefer (Nubnefer), que Kaplony llegix com a Nfr-nb (Nefreneb) i el coloca entre [[Weneg]] i [[Sened]], i atres llegixen com a '''Nefernub'''.
-Només se'l coneix per inscripcions trobades en Saqqara. La [[llista d'Abidos]] no el nomena i la de [[Llista de Saqqara|Saqqara]] i el [[papir de Torí]] nomenen un faraó [[Kara]], pero Nubnefer podria ser un faraó en l'espai o llacuna (Hudjefa) deixat pels escribes (hi varen escriure Hudjefa, pero suposadament no com a nom d'un faraó, sinó com a equivalent a "desconegut").
+Només se'l coneix per inscripcions trobades en Saqqara. La [[llista d'Abidos]] no el nomena i la de [[Llista de Saqqara|Saqqara]] i el [[papir de Torí]] nomenen un faraó [[Kara]], pero Nubnefer podria ser un faraó en l'espai o llacuna (Hudjefa) deixat pels escribes (hi varen escriure Hudjefa, pero supostament no com a nom d'un faraó, sinó com a equivalent a "desconegut").
 Les seues inscripcions estan en el complex funerari de Djoser, em les galeries de l'est i en el forat de la casa del tesor al sur. Es tracta d'inscripcions gravades en gerres de pedra.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 La seua tomba no s'ha trobat encara, pero com les dels atres faraons de l'època se suposa que està en Saqqara.
 Com a successor, es coloca [[Neferkare]].
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
 [[Categoria:Història]]