Diferència entre les revisions de "Renaiximent"

== Entorn històric ==

{{història universal}}

* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic.

* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.

El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.

En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].

[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]].  

Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:

=== Els Estats italians com a breçol del Renaiximent ===

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.

==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dos portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de [[bronze]] fos, recull escenes evangèliques, i supon una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més evident en la segona porta que se li encarregà, la nomenada ''porta del paraís''. Hi desenrolla una concepció pictòrica del relleu.

==== L'escola veneciana ====

[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret cult a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]

Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

Les característiques principals foren:

* Més equilibri entre les [[veu]]s.

* Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].

* S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, pero també salons, corts, etc.

* El músic adquirix una major importància social.

# [[Motet]]: composició polifònica sobre texts sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres.

=== Teatre ===

El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].  

Posteriorment a la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].