Diferència entre les revisions de "Renaiximent"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística. | El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[Humanisme|humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística. | ||
El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme migeval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. | El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el [[teocentrisme]] migeval i substituint-lo per un cert [[antropocentrisme]]. | ||
== Entorn històric == | == Entorn històric == | ||
{{història universal}} | {{història universal}} | ||
Des del [[sigle XIII]] es produïx en [[Europa]] | Des del [[sigle XIII]] es produïx en [[Europa]] una série de transformacions que anuncien el final de l'Edat Mija i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat a lo llarc del [[sigle XV]]. El pas de l'edat mija a la [[Época moderna|modernitat]] s'anuncia per: | ||
* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic. | * El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic. | ||
* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent. | * L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent. | ||
| Llínea 38: | Llínea 39: | ||
El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada. | El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada. | ||
== El pensament | == El pensament humaniste == | ||
El pensament | El pensament humaniste és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per ad esta reflexió. | ||
L'humanisme és un estil de vida a on l'humaniste és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i artiste. | |||
Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses. | Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses. | ||
| Llínea 57: | Llínea 60: | ||
En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]]. | En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]]. | ||
== L'art | == L'art renaixentiste italià == | ||
[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]]. | [[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]]. | ||
| Llínea 65: | Llínea 68: | ||
Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent: | Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent: | ||
* La primera té com a espai cronològic tot el [[sigle XV]], és el nomenat [[Quattrocento]] o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla en [[Itàlia]]. | * La primera té com a espai cronològic tot el [[sigle XV]], és el nomenat ''[[Quattrocento]]'' o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla en [[Itàlia]]. | ||
* La segona, afecta el [[sigle XVI]], el [[Cinquecento]] o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del sigle. | * La segona, afecta el [[sigle XVI]], el ''[[Cinquecento]]'' o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del sigle. | ||
* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-1530 en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]]. | * Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-[[1530]] en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]]. | ||
=== Els Estats italians com a breçol del Renaiximent === | === Els Estats italians com a breçol del Renaiximent === | ||
| Llínea 191: | Llínea 194: | ||
# [[Motet]]: composició polifònica sobre texts sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres. | # [[Motet]]: composició polifònica sobre texts sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres. | ||
# [[Missa (música)|Missa]]: es | # [[Missa (música)|Missa]]: es desenrolla sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla pero també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent. | ||
=== Teatre === | === Teatre === | ||