Diferència entre les revisions de "País" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 1:

La paraula '''país''' (del [[Idioma francés|francés]] "pays") pot referir-se a un [[estat]], una [[nació]] o a una [[regió]]. És el principal sinònim de '''estat nacional''': una àrea geogràfica i una entitat políticament independent en el seu propi [[govern]], [[administració pública|administració]], [[llei]]s, la major part de les vegades una [[constitució]], [[policia]], [[forces armades]], lleis [[impost|tributaries]] i un grup humà.

La paraula '''país''' (del [[Idioma francés|francés]] "pays") pot referir-se a un [[estat]], una [[nació]] o a una [[regió]]. És el principal sinònim d''''estat nacional''': una àrea geogràfica i una entitat políticament independent en el seu propi [[govern]], [[administració pública|administració]], [[llei]]s, la major part de les vegades una [[constitució]], [[policia]], [[forces armades]], lleis [[impost|tributaries]] i un grup humà.

A voltes, parts d'un estat en una història o cultura característiques són nomenats països, especialment pels oriunts del lloc, com per eixemple [[Escòcia]], [[Gales]] o [[Anglaterra]]. Pot referir-se també a regions o inclús [[comarca|comarques]] sense grans diferències culturals en la de la contornada (com en ''País de L'Alcàrria''). Este us es dona especialment al parlar de les comarques de França (el ''País del Garona'', el ''[[País del Loira]] ''...)

A voltes, parts d'un estat en una història o cultura característiques són nomenats països, especialment pels oriunts del lloc, com per eixemple [[Escòcia]], [[Gales]] o [[Anglaterra]]. Pot referir-se també a regions o inclús [[comarca|comarques]] sense grans diferències culturals en les de la contornada (com en ''País de L'Alcàrria''). Este us es dona especialment al parlar de les comarques de França (el ''País del Garona'', el ''[[País del Loira]] ''...)

És molt provable que en molts idiomes derivats del llatí el terme «país» i els seus derivats («paisà», «païsage») procedixca directament del llatí i no del francés o atres llengües.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La paraula '''país''' (del [[Idioma francés|francés]] "pays") pot referir-se a un [[estat]], una [[nació]] o a una [[regió]]. És el principal sinònim de '''estat nacional''': una àrea geogràfica i una entitat políticament independent en el seu propi [[govern]], [[administració pública|administració]], [[llei]]s, la major part de les vegades una [[constitució]], [[policia]], [[forces armades]], lleis [[impost|tributaries]] i un grup humà.
+La paraula '''país''' (del [[Idioma francés|francés]] "pays") pot referir-se a un [[estat]], una [[nació]] o a una [[regió]]. És el principal sinònim d''''estat nacional''': una àrea geogràfica i una entitat políticament independent en el seu propi [[govern]], [[administració pública|administració]], [[llei]]s, la major part de les vegades una [[constitució]], [[policia]], [[forces armades]], lleis [[impost|tributaries]] i un grup humà.
-A voltes, parts d'un estat en una història o cultura característiques són nomenats països, especialment pels oriunts del lloc, com per eixemple [[Escòcia]], [[Gales]] o [[Anglaterra]]. Pot referir-se també a regions o inclús [[comarca|comarques]] sense grans diferències culturals en la de la contornada (com en ''País de L'Alcàrria''). Este us es dona especialment al parlar de les comarques de França (el ''País del Garona'', el ''[[País del Loira]] ''...)
+A voltes, parts d'un estat en una història o cultura característiques són nomenats països, especialment pels oriunts del lloc, com per eixemple [[Escòcia]], [[Gales]] o [[Anglaterra]]. Pot referir-se també a regions o inclús [[comarca|comarques]] sense grans diferències culturals en les de la contornada (com en ''País de L'Alcàrria''). Este us es dona especialment al parlar de les comarques de França (el ''País del Garona'', el ''[[País del Loira]] ''...)
 És molt provable que en molts idiomes derivats del llatí el terme «país» i els seus derivats («paisà», «païsage») procedixca directament del llatí i no del francés o atres llengües.