Diferència entre les revisions de "Història de la llengua valenciana"
Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx' |
Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En l'any 218 aC els romans desembarquen en [[Empúries]]. | En l'any 218 aC els romans desembarquen en [[Empúries]]. | ||
Hi ha paraules dels pobles prerromans que formen part del sustrat llingüistic del valencià com són tossal, clot, brranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca aixina com toponims com Toris, Onda, | Hi ha paraules dels pobles prerromans que formen part del sustrat llingüistic del valencià com són tossal, clot, brranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca aixina com toponims com Toris, Onda, Orpesa, Tyrius, Ondara <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llengua valenciana abans de Jaume I]</ref>. | ||
=== La romanisació i la substitució llingüística pel llatí === | === La romanisació i la substitució llingüística pel llatí === | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Reconquista cristiana == | == Reconquista cristiana == | ||
[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg|thumb|300px|Jaume I]] | |||
En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valéncia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics). | En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valéncia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics). | ||
| Llínea 62: | Llínea 63: | ||
No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana. | No se pot negar cert paregut de l'idioma valencià en el [[català]] (al ser dos [[llengües romàniques]], derivades del [[llatí]]), pero el català no ha segut mai la llengua del Regne de Valéncia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma valencià i el català s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma valencià, alguna cosa que propicià que el català fora cada volta més paregut a la Llengua Valenciana. | ||
[[Archiu:Retrat de Felip Vé exposat cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva per haver incendiat la ciutat el 1707.jpg|left|thumb|190px|Quadro de [[Felip V]] colocat cap per avall, en la ciutat de [[Xàtiva]].]] | |||
Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta ([[1707]]), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma únic i independent se mereix. | Despuix de l'abolició dels furs del Regne de Valéncia en mediant el Decret de Nova Planta ([[1707]]), el regne de Valéncia patí una llaugera castellanisació i l'idioma pergué algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantengut caracter i personalitat pròpia, com a vehícul d'expressió natural del poble valencià i ha de reclamar i obtindre per tot això, el ranc, la protecció, l'us i el nom que com idioma únic i independent se mereix. | ||
| Llínea 68: | Llínea 70: | ||
== Edat Contemporànea: catalanisació del valencià i conflicte llingüístic == | == Edat Contemporànea: catalanisació del valencià i conflicte llingüístic == | ||
[[Archiu:Extensiovalencià.jpg|thumb|250px|Extensió de l'idioma valencià]] | |||
{{VT|Història contemporànea del valencià}} | {{VT|Història contemporànea del valencià}} | ||
A finals del [[sigle XIX]], escomençaren els primers intents d'anexió de la llengua valenciana per part del nacionalisme [[Pancatalanisme|pancatalaniste]], s'aplegaren fins a falsejar documents històrics, com la traducció falsejada d'Antoni Bofarull del "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia" per a inventar-se els noms de les families catalanes. Estos intents, deuen la seua orige a la riquea d'esta llengua i sobre tot a l'interés del pancatalanisme de tindre un [[Sigle d'Or]] i una Biblia traduïda al seu idioma, que en realitat està traduïda al Valencià. | A finals del [[sigle XIX]], escomençaren els primers intents d'anexió de la llengua valenciana per part del nacionalisme [[Pancatalanisme|pancatalaniste]], s'aplegaren fins a falsejar documents històrics, com la traducció falsejada d'Antoni Bofarull del "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia" per a inventar-se els noms de les families catalanes. Estos intents, deuen la seua orige a la riquea d'esta llengua i sobre tot a l'interés del pancatalanisme de tindre un [[Sigle d'Or]] i una Biblia traduïda al seu idioma, que en realitat està traduïda al Valencià. | ||
| Llínea 96: | Llínea 99: | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] | ||
[[Categoria:Història d'idiomes|Valencià]] | |||