Diferència entre les revisions de "Massamagrell"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]] | [[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]] | ||
[[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|Trinquet Tio Pena de Massamagrell]] | [[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|[[Trinquet]] Tio Pena de Massamagrell]] | ||
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]]. | '''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]]. | Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]]. | ||
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]]. | S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]]. | ||
També es pot accedir a través de la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]]. | També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]]. | ||
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez. | Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez. | ||
En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial. | En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial. | ||
Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants. | Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants. | ||
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
| Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra | | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra | ||
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_5 = | | Alcalde_5 = José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998) | ||
| Partit_5 = [[EU]] | Dominique François Herrouin (1998-1999) | ||
| Alcalde_6 = | | Partit_5 = [[EU]] | ||
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | [[PPCV]] | ||
| Alcalde_6 = Edmundo Boria Bolinches (1999-2001) | |||
Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002) | |||
Miguel Bailach Luengo (2002-2003) | |||
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | |||
[[IEM]] | |||
[[PPCV]] | |||
| Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc | | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc | ||
| Partit_7 = [[PPCV]] | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
| Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc | | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| Alcalde_9 = Miguel Bailach Llarc | |||
| Partit_9 = [[PPCV]] | |||
| Alcalde_10 = Paco Gómez Laserna (2015-2017) | |||
Pep Galarza Planes (2017-2019) | |||
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | |||
[[Compromís]] | |||
| Alcalde_11 = Paco Gómez Laserna | |||
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | |||
| Alcalde_12 = Pilar Peris Barres | |||
| Partit_12 = [[PPCV]] | |||
}} | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Conta en 16. | Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. | ||
<center> | |||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |- | ||
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]] | |||
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] | |||
|- | |- | ||
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16 | | align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223 | ||
|} | |} | ||
</center> | |||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 57: | Llínea 79: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
[[File:Convent 01.jpg|thumb| | [[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]] | ||
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat. | *'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat. | ||
*'''Convent de la Magdalena''' | *'''Convent de la Magdalena''' | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, | *'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc. | ||
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals. | *'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals. | ||
| Llínea 68: | Llínea 90: | ||
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]]. | *'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]]. | ||
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa | *'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer. | ||
== Personages rellevants == | == Personages rellevants == | ||
* [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp. | |||
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | * [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | ||
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum. | |||
== Vore també == | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | |||
* [[ | == Referències == | ||
{{listaref}} | |||
* [https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell] | |||
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell] | |||
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
== Bibliografia == | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | |||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | |||
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Massamagrell}} | {{commonscat|Massamagrell}} | ||
{{Municipis de l'Horta Nort}} | {{Municipis de l'Horta Nort}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||