Diferència entre les revisions de "Monasteri de La Murta"

 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 35: Llínea 35:
Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].
Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millores que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no es trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les sèus de [[Sèu de Saragossa|Saragossa]] i [[Sèu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]].


== Decadència i Desamortisació. Sigle XIX ==
== Decadència i desamortisació. Sigle XIX ==
 
El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.
El [[sigle XIX]] fon molt convuls per a la vida de Santa Maria de La Murta. Les disposicions deixades per Dídac Vich deixaren de respectar-se, i el rescolada del monasteri abocà als monges a vendre l'orgue de l'iglésia major i algunes obres d'art, pintures fonamentalment.


Llínea 47: Llínea 46:
Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].
Entre els personages religiosos que habitaren el monasteri destacaren [[Sant Joan de Ribera]], patriarca de [[Antioquia]] i virrei i arquebisbe de [[Valéncia]], Gilaberto Martí, bisbe de [[Sogorp]], fra Peritoya, prior del monasteri i bisbe de [[Coria]], fra Jerònim Corella, bisbe de [[Fondaries]], fra Joan d'Esteve, arquebisbe de [[Brindisi]], fra Vicent de Montalbán, general de la [[Jerònims|orde jerònima]], aixina com els membres eclesiàstics abans mencionats de la família Vich i el sant [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]].


== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==
== Art i tesors del monasteri de La Murta ==
A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.
A lo llarc dels sigles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega per mig de mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.


Llínea 53: Llínea 52:


Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.
Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], l'[[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.
== Bibliografia ==
*La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999.
*Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5.
*Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106.


== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 63: Llínea 57:
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
* [[Alzira]]
* [[Alzira]]
== Referències ==
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=130 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
* Picó, Maria Josep «la vall dels Jerònims». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 65. ISSN: 1695-2014
== Bibliografia ==
*La font principal d'este artícul és l'obra de Luis Arciniega Garcia: Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999
*Morera, Juan Bautista (1995). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L.. ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). pp. 197. ISBN 84-88689-22-5
*Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira. ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. pp. 106


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Monestir de la Murta}}
{{Commonscat|Monestir de la Murta}}
* [http://www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823 Valéncia, Terra i Mar - El Vall de La Murta]
* [https://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]
* [http://www.valencians.com/monasterios/ Monasteris de la Comunitat Valenciana]


== Referències ==
== Referències ==