Diferència entre les revisions de "Teatre romà de Sagunt"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== El Teatre i la seua situació == | == El Teatre i la seua situació == | ||
L'ubicació del '''Teatre romà de Sagunt''' respon a la tradició constructiva romana i conseqüentment als consells de l'únic tractat d'arquitectura que ha perdurat d'época romana: “De Architectura”, de Marco Vitruvio Polion. | |||
En el seu llibre V, capítul III, aconsellava que el lloc fora sà, protegit dels vents meridionals; si fora possible en mont, puix els ciments serien més fàcils; acomodat a la naturalea de la veu, en un lloc que no impedixca la resonància, en grades semicirculars en decliu, i corredors, galeries i eixides que permetera el lliure desplaçament del públic. | En el seu llibre V, capítul III, aconsellava que el lloc fora sà, protegit dels vents meridionals; si fora possible en mont, puix els ciments serien més fàcils; acomodat a la naturalea de la veu, en un lloc que no impedixca la resonància, en grades semicirculars en decliu, i corredors, galeries i eixides que permetera el lliure desplaçament del públic. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Conservació, restauració i intervenció == | == Conservació, restauració i intervenció == | ||
[[File:Teatre romà Sagunt.jpg|thumb|300px|Antiguo Teatre romà de Sagunt]] | |||
Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional. | Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional. | ||
Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici. | Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici. | ||
| Llínea 42: | Llínea 44: | ||
L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit. | L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit. | ||
== Referències == | |||
* A. Balil Illana, Esculturas romanas de la Península Ibérica, vol. 3, Valladolid, 1980, p. 12 | |||
* Estellés González, Josep Maria; Pérez i Durà, F. Jordi (1991). Sagunt: Antigüedad e ilustración. Archius i Documents. Alfons El Magnànim. ISBN 84-7822-037-2 | |||
* [https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2009/06/07/agressio-teatre-roma-13254410.html «Agressió al teatre romà». Levante-EMV. 7 de junio de 2009] | |||
== Bibliografia == | |||
* Aranegui Gasco, Carmen (2004). Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano. Barcelona: Bellaterra. ISBN 9788472902435 | |||
* Hernández Hervás, Emilia (1988). Generalidad Valenciana, ed. El Teatro Romano de Sagunto. Valéncia. ISBN 978-8475795256 | |||
* Ortiz, Josef (1807). Viage arquitectonico-antiquario de España. Impr. real | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||