Diferència entre les revisions de "Dreta Regional Valenciana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom = Dreta Regional Valenciana (DRV) | | nom = Dreta Regional Valenciana (DRV) | ||
| color = #0089CE | | color = #0089CE | ||
| logo = | | logo = [[Archiu:Logotip de DRV (f.1935).svg|150px|miniaturadeimagen|centro|Logotip de DRV en l'any 1935]] | ||
[[Archiu:Logotip de DRV (f.1935).svg|150px|miniaturadeimagen|Logotip de DRV en l'any 1935]] | | president = [[Lluís Lucia Lucia]] | ||
| president = [[Lluís | |||
| fundació = [[1930]] | | fundació = [[1930]] | ||
| dissolució = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil. | | dissolució = [[1936]], a l'iniciar-se la Guerra Civil. | ||
| ideologia = [[ | | ideologia = [[regionalisme]], [[conservadurisme]], [[valencianisme]] | ||
| sèu = Valéncia | | sèu = [[Valéncia]] | ||
|internacional | |internacional = | ||
}} | }} | ||
''' | '''Dreta Regional Valenciana''' (DRV) en la [[provincia de Valéncia]] i '''Dreta Regional Agraria''' (DRA) en [[Alacant]] i [[Castelló]], fon un [[partit polític]] d'àmbit [[Comunitat Valenciana|valencià]] fundat en [[Valéncia]] en l'any [[1930]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 28: | Llínea 27: | ||
Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. | Despuix de la victòria del [[Frente Popular (Espanya)|Frente Popular]] l'[[11 de juliol]] de l'any [[1936]] la seua seu fon incendiada. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] molts dels seus membres, com la majoria dels de la [[CEDA]], recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del [[Movimiento Nacional|Movimiento]]. | ||
Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en | Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en [[octubre]] de [[1936]]. No va ocórrer lo mateix en [[Lluís Lucia]], que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada. | ||
==Referències== | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
==Bibliografia== | == Bibliografia == | ||
*[[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971). | * [[Alfons Cucó]], ''El valencianisme polític 1874-1936'', Valéncia, Eds. Garbí (1971). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||