Diferència entre les revisions de "Milan Kundera"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Milan Kundera''' ([[Brno]], [[República Checa]], [[1 d'abril]] de [[1929]]) | {{Biografia| | ||
| nom = Milan Kundera | |||
| image = [[Image:Milan Kundera (cropped).jpg|250px]] | |||
| peu = Kundera en l'any [[1980]] | |||
| nacionalitat = [[França|Francesa]] | |||
| ocupació = Escritor, noveliste, dramaturc, ensagiste i poeta. | |||
| data_naix = [[1 d'abril]] de [[1929]] | |||
| lloc_naix = [[Brno]], [[República Checa]] | |||
| data_mort = [[11 de juliol]] de [[2023]] | |||
| lloc_mort = [[París]], [[França]] | |||
}} | |||
'''Milan Kundera''' ([[Brno]], [[República Checa]], [[1 d'abril]] de [[1929]] - † [[París]], [[França]], [[11 de juliol]] de [[2023]]) fon un noveliste, escritor de contes curts, dramaturc, ensagiste i poeta chec. Des de l'any [[1975]] residí junt a la seua esposa en [[França]], la ciutadania de la qual va adquirir en l'any [[1987]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 27: | Llínea 38: | ||
L'ensagiste [[François Ricard]] ha observat que els texts de Milan Kundera deuen ser considerats com a conjunt. Existixen temes i metatemes a lo llarc de la totalitat de la seua obra, i cada nou llibre manifesta l'última etapa de la seua filosofia personal. Entre els seus metatemes s'inclouen l'exili, l'identitat, la vida més allà de les fronteres —més allà de l'amor, de l'art o de la serietat—, el concepte de l'eterna tornada, aixina com el plaure de dur una vida «menys important». Per a Ricard: «Kundera ha contribuït al resorgiment de la novela, salvant a la novela de la banalisació». | L'ensagiste [[François Ricard]] ha observat que els texts de Milan Kundera deuen ser considerats com a conjunt. Existixen temes i metatemes a lo llarc de la totalitat de la seua obra, i cada nou llibre manifesta l'última etapa de la seua filosofia personal. Entre els seus metatemes s'inclouen l'exili, l'identitat, la vida més allà de les fronteres —més allà de l'amor, de l'art o de la serietat—, el concepte de l'eterna tornada, aixina com el plaure de dur una vida «menys important». Per a Ricard: «Kundera ha contribuït al resorgiment de la novela, salvant a la novela de la banalisació». | ||
== Obra == | == Obra == | ||
( | El títul original de les obres figura entre paréntesis. | ||
=== Noveles === | |||
* ''[[La broma]]'' (''Žert'') - 1967. | |||
* ''[[La vida està en una atra part (novela)|La vida està en una atra part]]'' (''Život je jinde'') - 1972. | |||
* ''[[La despedida (novela)|La despedida]]'' (''Valčík na rozloučenou'') - 1973. | |||
* ''[[El llibre de la rialla i l'oblit]]'' (''Kniha smíchu a zapomnění'') - 1979. | |||
* ''[[L'insoportable levitat del ser]]'' (''Nesnesitelná lehkost bytí'') - 1984. | |||
* ''[[L'immortalitat]]'' (''Nesmrtelnost'') - 1988. | |||
* ''[[La llentitut]]'' (''La Lenteur'') - 1995. | |||
* ''[[L'identitat]]'' (''L'Identité'') - 1998. | |||
* ''[[L'ignorança]]'' (''L'Ignorance'') - 2000. | |||
* ''[[La festa de l'insignificança]]'' (''La fête de l'insignifiance'') | |||
=== Relats === | |||
* ''[[El llibre dels amors ridículs]]'' (''Směšné lásky'') - 1968. | |||
=== Poesia === | |||
* ''L'home és el meu jardí'' (''Člověk zahrada šanirà'') - 1953. | |||
* ''Monòlecs'' (''Monology'') - 1957-1965. | |||
=== Teatre === | |||
* ''Jacques i el seu amo: Homenage a Denis Diderot en tres actes'' (''Jakub a jeho pán: Pocta Denisu Diderotovi'') - 1981. | |||
=== Ensajos === | |||
* ''L'art de la novela'' (''L'Art du roman'') - 1986, sèt ensajos units. | |||
* ''Els testaments traïcionats'' (''Les Testaments trahis'') - 1992. | |||
* ''El teló'' (''Li Rideau'') - 2005, ensaig lliterari entorn a la novela. | |||
* ''Una trobada'' (''Unix Rencontre'') - 2009, varis ensajos sobre art i lliteratura. | |||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 35: | Llínea 79: | ||
{{Cita|Per a liquidar als pobles s'escomença per privar-los de la memòria. Destruïxen els teus llibres, la teua cultura, la teua història. I algú més escriu atres llibres, els dona una atra cultura, inventa una atra història; despuix d'això, la gent comença a oblidar llentament lo que són i lo que varen ser. I el món que et rodeja s'oblida encara més ràpit.|Milan Kundera}} | {{Cita|Per a liquidar als pobles s'escomença per privar-los de la memòria. Destruïxen els teus llibres, la teua cultura, la teua història. I algú més escriu atres llibres, els dona una atra cultura, inventa una atra història; despuix d'això, la gent comença a oblidar llentament lo que són i lo que varen ser. I el món que et rodeja s'oblida encara més ràpit.|Milan Kundera}} | ||
Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]] i [[ | Nota: Esta frase se pot aplicar, perfectament, a l'absorció que està patint la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[llengua valenciana|llengua valencianes]] per part de l'imperialisme català ([[catalanisme]], [[pancatalanisme]] i l'[[independentisme català]]). | ||
== Referències == | |||
* [https://elpais.com/cultura/2023-07-12/muere-el-escritor-milan-kundera-a-los-94-anos.html El País. «Muere el escritor Milan Kundera a los 94 años». El País] | |||
* Kundera, Milan (1985) [1984]. La insoportable levedad del ser (Fernando Valenzuela, trad.). Barcelona: Tusquets. pp. 222-223. ISBN 9788472232259 | |||
* «Milan Kundera». Britannica Academic. 2016 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Milan Kundera}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Milan_Kundera Milan Kundera en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Milan_Kundera Milan Kundera en Wikipedia] | ||