Bíssol

Bíssol

El bíssol (Scombrer colias o japonicus) pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de bonyítol, sorells i sardines. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.

Se té d'anar en conte per a no confondre'l en la cavalla (Scomber scombrus), puix són pareguts, pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites més baix.

Morfologia

Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escates chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i a l'entorn dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.

Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.

Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.

El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.

La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un chicotet apèndix, característiques que ho diferencia de la Cavalla (Scomber scombrus).

Noms comercials i locals

• En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en castellà).

• En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en asturià).

• En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en balear).

• En les Illes Canàries (caballa en castellà).

• En Cantàbria (caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel en castellà).

• En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en català).

• En la Comunitat Valenciana (bíssol en valencià).

• En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en gallec i verdel en castellà).

• En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en vasc)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bíssol.
• Wikispecies té un artícul sobre Bíssol.
• «Bíssol». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• Ministeri d'agricultura, peix i alimentació