Diferència entre les revisions de "Principat d'Astúries"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. | Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. | ||
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. | Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. | ||
En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, | En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, nomenat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>. | ||
== Localisació == | == Localisació == | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme. | Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme. | ||
En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de | En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de la lluita per l'oficialitat de l'[[asturià]] (com en [[Aragó]], [[Lleó]] i la [[Comunitat Valenciana]]) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General. | ||
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 174: | Llínea 174: | ||
Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals): | Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals): | ||
*[[Partido Socialista Obrero Español]] | * [[Partido Socialista Obrero Español]] | ||
*[[Partido Popular]] | * [[Partido Popular]] | ||
*[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] | * [[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] | ||
*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]]) | * [[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]]) | ||
*[[Los Verdes-Grupo Verde]] | * [[Los Verdes-Grupo Verde]] | ||
*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]]) | * [[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]]) | ||
== Organisació territorial == | == Organisació territorial == | ||
| Llínea 195: | Llínea 195: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
{{AP|Economía de Asturias}} | {{AP|Economía de Asturias}} | ||
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les | La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les darassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys. | ||
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país). | A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país). | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
[[File:Asturias Crecimiento-08-18.png|thumb|right|300px|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]] | [[File:Asturias Crecimiento-08-18.png|thumb|right|300px|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]] | ||
{{AP|Demografía d'Asturias}} | {{AP|Demografía d'Asturias}} | ||
Astúries conta en 1. | Astúries conta en 1.004.499 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola. | ||
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones. | La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones. | ||
El percentage d'[[immigració en Espanya|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres voltes manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són l'[[Equador|ecuatorià]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%). | |||
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Art === | === Art === | ||
Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica ( | Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (art asturià) en monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concello de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concello de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]]. | ||
=== Llengua === | === Llengua === | ||
[[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]] | [[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]] | ||
Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal pel Principat d'Astúries d'acort | Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com a tal pel Principat d'Astúries d'acort en el seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada. | ||
L'asturià | L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada en l'edat mija d'Astúries (a on també estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat de l'asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià. | ||
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu". | |||
Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Asturias}} | {{Commonscat|Asturias}} | ||